Les baixes laborals per salut mental es tripliquen en deu anys

Les baixes laborals per salut mental s’han triplicat en deu anys. L’any passat se’n van registrar prop de 200.000. Aquestes baixes representen un 8,8% del total i tenen una durada mitjana que triplica la del conjunt, de gairebé tres mesos. Els metges de família avisen que bona part de les incapacitats per salut mental són per «problemes laborals», mentre que la patronal diu que és un fenomen «multicausal» que no es pot atribuir només a factors d’origen laboral. Per la seva banda, els sindicats majoritaris reclamen més prevenció.

L’alça de les incapacitats temporals per salut mental s’ha produït en un context d’increment general de les baixes que, en conjunt, s’han més que duplicat en l’última dècada. Les relacionades amb la salut mental, però, han registrat un augment més notable, ja que s’han triplicat. Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) expliquen que entre les patologies relacionades amb la salut mental que més creixen hi ha l’ansietat greu i els trastorns adaptatius, que són les reaccions davant de canvis significatius a la vida. Una part important d’aquestes, apunten, són derivades de l’activitat laboral i afecten, sobretot, les dones. El metge de família Jordi Mestres explica que el perfil típic és el de «dona de mitjana edat que té una feina amb una certa responsabilitat i amb cura de fills o pares». A més, afegeix que, de vegades, aquest perfil «aguanta fins que no pot més».

Precarietat, estrès, organització productiva i desconnexió

Els sindicats majoritaris, UGT i Comissions Obreres, secunden que el món laboral està fent créixer les incapacitats per salut mental. Assenyalen els casos d’assetjaments, però també la sobrecàrrega de feina, les hores extra, els sous baixos i la falta de desconnexió digital.

En canvi, des de Foment del Treball assenyalen que l’augment de les baixes és un fenomen complex i amb múltiples causes. «No es pot atribuir exclusivament o principalment a factors d'origen laboral», manifesta la directora de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment, Yésika Aguilar. La portaveu de la patronal afegeix que «hi poden intervenir factors molt diversos, circumstàncies personals, familiars, socials, econòmics, i també el tema del funcionament del sistema sanitari o els mecanismes de gestió».

Els sindicats demanen més inversió per part de les empreses en la prevenció de riscos psicosocials. En aquest sentit, l’associació de metges de família creu que les empreses han d’adaptar els llocs de treball perquè els empleats no arribin a una situació d’esgotament físic i mental derivat d’un estrès laboral cronificat, el que es coneix com a ‘burnout’. La sanitat, l’hostaleria, els serveis socials i el transport són alguns dels sectors on els sindicats detecten un major ‘burnout’ dels treballadors.

Gairebé tres mesos de baixa per salut laboral

Una de les particularitats de les baixes per salut mental és la durada. De mitjana, l'any passat es van allargar 79 dies, mentre que entre el conjunt d'incapacitats temporals la mitjana se situa en 28 dies. La durada és lleugerament més llarga que fa una dècada, tot i que no arriba als nivells dels anys pandèmics, quan va arribar a sobrepassar els tres mesos.

El doctor Jordi Mestres recorda que la manera de tractar aquestes patologies «no és tan ràpida com quan tenim febre o una infecció». Es mostra reticent a medicalitzar pacients amb pastilles si hi ha altres eines a l'abast, com ara abordar les causes que originen els problemes, ja siguin «relacionals, per arribar a final de mes o d'habitatge». En qualsevol cas, diu que s'ha de fer «autocrítica» de com està organitzada la societat perquè la salut no és només un problema de l'individu, sinó de tot el conjunt.