20 anys del "No a la guerra" que també es va fer sentir a Badalona 

El moviment antibel·licista per la Guerra d'Iraq també es va fer notar a la nostra ciutat amb mobilitzacions massives. Deu dies abans de la invasió del país, el 10 de març de 2003, ja es mobilitzava la comunitat educativa de Centres com el B7 que va organitzar tancades al seu centre com a protesta per evitar una guerra que resultaria inevitable. A les xarrades estudiantils hi assistiria el recentment desaparegut Arcadi Oliveres, president de l'ONG Justícia i Pau. El 14 de març la ciutat vivia una aturada convocada pels sindicats contra una possible intervenció militar dels Estats Units a l'Iraq. Un centenar de badalonins es reunien a la Plaça de la Vila per cridar el mil vegades repetit "no a la guerra". A les 12 del migdia d'aquell 14 de març, els autobusos s'aturaven, els botiguers sortien al carrer i els estudiants tallaven Francesc Layret. Res va evitar, però, que un 20 de març, una coalició de diversos països encapçalats pels Estats Units i entre els quals estava Espanya envaïssin Iraq. El motiu era que, segons es va informar des dels Estats Units, el país del Pròxim Orient estava desenvolupant armes de destrucció massiva.
Durant el mes d'abril, la Plataforma Aturem la Guerra organitzava una consulta popular per saber l'opinió dels ciutadans de Badalona sobre el conflicte bèl·lic. Ho feien amb un centenar d'urnes repartides per tota la ciutat. I el dia 10 d'abril, es convocava una vaga general que afectaria totes les línies d'autobusos entre les dotze i les dues del migdia. I el dia 25, les plataformes de la comarca organitzaven una "la marxa per la pau" que començaria a Tiana i acabaria a Santa Coloma de Gramenet. Segons els badalonins Roque Martínez i Juanje Guerrero, membres de la plataforma Aturem la Guerra, la reacció ciutadana va ser fruit de la «certesa que els poders polítics ens estaven manipulant».

Escolta l'entrevista íntegra al Badalona 360