90 anys de l'alçament militar que va desencadenar en la Guerra Civil: com es va viure a Badalona?

Tal dia com avui però de fa 90 anys, el 17 de juliol de 1936, l'exèrcit espanyol es va alçar en armes. Les tropes militars van iniciar un cop d’estat contra el govern de la II República que desencadenaria en la Guerra Civil. Els historiadors Joan Villarroya i Jordi Albadalejo epliquen que va passar realment aquells dies i com ser la vida a Badalona a partir d’aquell moment.

El 17 de juliol de 1936, les tropes de l’antic protectorat espanyol del Marroc es van alçar per enderrocar el govern del Front Popular. El qual havia guanyat les eleccions al febrer del mateix any. La seva idea és que seria un cop d’estat sanguinari, però ràpid i que comptarien amb el suport de gran part de la població. “Va triomfar a Burgos, a Saragossa a Valladolid, però a ciutats com Barcelona, València o Madrid no. Però el Govern de la República tampoc va ser capaç d’aturar aquestes sublevacions” explica el professor emèrit d’història contemporània de la UB, Joan Villarroya.

El cop no va triomfar a tot arreu, però si que va suposar el col·lapse de les institucions. “Aquest trencament de les institucions provoca que hi hagi armes al carrer i un procès revolucionari a la rereguarda” assegura l’historiador Jordi Albadalejo.

A Badalona, les conseqüències de l’alçament no van arribar fins a dos dies desprès, el diumenge 19 de juliol. Quan les guàrdies militars de Barcelona van respondre a la trucada i van iniciar enfrontaments amb la resistència que volia preservar la República. “Al llarg del 18 apareixen armes que estaven amagades des dels fets de l’octubre del 1934. Les bases dels sindicats i partits surten al carrer per intentar frenar aquest cop d’estat que es començava a intuir” detalla Albadalejo.

Aquests resistents eren militants de partits i sindicats d’esquerres que, a més de voler derrotar l’enemic, també tenien la intenció d’iniciar una revolta social. “Aquests sectors tenien l’idealisme de voler canviar el món que en aquells anys es basava en el domini capitalista i burgès. Aquest sector aspirava a acabar amb el capitalisme i la propietat privada” aclareix Villarroya

Els resistents es van unificar en Comitès, ja siguin del seu barri, del carrer on vivien o de la fàbrica on treballaven. Hi havia tants comitès que van desbordar les institucions. Fins que es van unificar en el Comitè de Milícies Antifeixistes i de Salut Pública.

“Aquest comitè pretenia establir ordre dins del desorde que hi ha dins d’un procès de revolució” explica Albadalejo. Mentre que Villarroya puntualitza que “de mica en mica es va anar reorganitzant. Per exemple, s’aconsegueix que l’alcalde Frederic Xifré, que en aquell moment no tenia cap poder real, presidís el comité. I així es comença a organitzar tot (la economia, la societat...) en base d’aquests principis revolucionaris”.

A partir d’aquí, el territori de l’Estat Espanyol es divideix en dos bàndols amb uns ideals polítics i socials totalment antagònics. El que donarà pas a la Guerra Civil que s’allargarà fins al 1939 amb la victòria dels sublevats. 

Documents cedits per: Museu de Badalona Arxiu Històric Ciutat de Badalona, Crapze Libros i Museu de Badalona Arxiu Josep Maria Cuyàs i Tolosa.