A FONS | Quan la fàbrica Piher havia de convertir-se en un Musicàrium

La fàbrica Piher, al barri de Canyadó, va ser construïda als anys 60 pel despatx d'arquitectes Bohigas, Martorell i Mackay. Dedicada als components electrònics, a finals dels 80 va quedar en desús, però es va convertir en un edifici emblemàtic de la Badalona industrial, declarat bé cultural d'interès local per la Generalitat de Catalunya.

El 20 d'abril del 2001, fa 25 anys, l'Ajuntament de Badalona aprovava un avantprojecte per convertir-lo en un espai per a empreses i en un gran centre musical per a joves. L'empresa Núñez i Navarro, propietària de la Piher, cediria a l'Ajuntament els vestuaris de la fàbrica.

Neix el “Musicàrium”, amb locals d'assaig i espais de creació

Dos anys més tard, s'anunciava que aquesta iniciativa havia de donar sortida als músics que havien de marxar dels locals del carrer Indústria per a la transformació del Gorg i del Port de Badalona. 

En una entrevista enregistrada en aquella època, l'alcaldessa Maite Arqué assegurava que tot estava en marxa, amb un pressupost anunciat d'un milió, 800.000 euros: 

El febrer de 2004, el govern local pregonava que el projecte entrava en fase de licitació i que podria estar a ple rendiment al cap de dos anys. Però no tothom ho veia clar. Des del grup municipal de CiU advertien d'una contradicció.

La raó és que aquest “Musicàrium” coincidia amb una altra gran proposta; la futura Ciutat de la Música prevista al Centre Cultural de l'Escorxador. Segons afegien, es malbaratarien recursos. Tot i que, anys més tard, tots dos propòsits es van desestimar. 

Una iniciativa que s'encalla

Amb els anys, la proposta per l'antiga fàbrica Piher es va anar encallant. I ja l'any 2005, els mateixos músics van començar a desconfiar de la seva viabilitat. Tant és així que, un any més tard, l'Ajuntament de Badalona el descartava definitivament per manca de gestió i finançament. La Piher quedava, de nou, abandonada. El seu deteriorament va anar enllaçat a queixes veïnals, debats polítics i propostes alternatives, com convertir-la en una biblioteca. 

Aquesta antiga fàbrica de Canyadó va ser habitada per una desena de persones sense llar que hi pernoctaven. Com el cas d'en Nitu, que feia més de dos anys que vivia a la segona planta: 

La Piher, s'incendia

El desembre de 2018, un incendi deixa l'edifici molt afectat, sense víctimes, i es reobre el debat sobre el futur del patrimoni industrial de la ciutat. 

Al llarg dels anys, han estat moltes les persones que han reclamat la seva conservació, com l'exarquitecte municipal Josep Maria Massot, que va fer una crida a dotar d'usos aquells equipaments que es troben en situacions similars, com la CACI, Can Boscà o la Torre Codina. 

El futur de la Piher, sense resoldre

Després de l'incendi, l'estructura presentava risc d'esfondrament i, un mes més tard, el govern local va anunciar la prioritat d'arribar a un acord amb el propietari, de titularitat privada, per tal d'aconseguir la cessió de l'espai. Recuperem un fragment de l'entrevista que se li va fer a l'alcalde d'aleshores, Àlex Pastor. 

El govern local volia avaluar els danys per decidir si l'estructura es podria salvar o no. 25 anys després d'aquell primer projecte, la Piher continua sense un futur prometedor i, mentrestant, el temps continua jugant a la contra.