“Ara ens tenen molt més en compte, ja no simplement punxem”: el dia a dia i el futur de la infermeria

El tractament del càncer involucra a diversos departaments dels hospitals per pal·liar tots els efectes que la malaltia provoca al pacient. Un dels departaments que més pes té és el d’infermeria per tenir un tracte més directe amb els malalts.
 

L’equip d’infermeria de l’ICO (Institut Català d'Oncologia) són els que fan un seguiment més exhaustiu i els que tracten pràcticament a diari amb els pacients. Ho fan des de diversos departaments, des de l’hospital de dia amb els tractaments convencionals, les urgències o amb els medicaments que estan en fase d’assaig clínic. La seva funció va més enllà de la part purament mèdica i també hi ha un vessant social i psicològica. «Aquí et pots trobar una administració de tractaments, analítiques... procediments molt específics, però que alhora també poden generar una reacció la qual has d’actuar com si es tractés d’unes urgències» assenyala la Mireia Milan, infermera a assaigs clínics. 

Per altra banda, la Natalia Calderón treballa a l'hospital de dia i explica que en la seva feina “hem d’estar molt al dia dels tractaments que fem. Nosaltres també ens encarreguem de què si un pacient té una metàstasi i ve per un estudi hem de conèixer les cures que necessitarà". Calderón afegeix que "tots els pacients mereixen el mateix tracte, però en el cas dels pacients oncològics és més especial. Controlem moltes esferes, la psicològica o la psicosocial a banda de la seva malaltia”.

El treball de l’equip d’infermeria no es limita estrictament a les cures. També s’encarreguen de la logística. I és que en els últims anys, els infermers i infermeres han guanyat rellevància en l’administració i pauta dels tractaments. “Jo no estic en l'assistència directa amb pacients i estic en un despatx” explica en Pere Torras, infermer d'assaigs clínics, qui afegeix que “organitzem tot el que hi ha al voltant del que se li haurà de fer al pacient quan vingui: des de la preparació de les analítiques, material, protocols, l'espai on es farà…”

Durant el mes de maig se celebra el mes de la infermeria i concretament el 18 de maig el de la infermeria oncològica. Unes jornades que reivindiquen la feina que fan aquests professionals i les necessitats del sector. I és que, segons un informe del Consell General d’Infermeria del 2023, a Catalunya calen 20,000 infermers i infermeres per arribar a la mitjana europea pel nombre d’habitants.

Una professió cada vegada més atractiva pels joves

A Catalunya, cada any més joves decideixen estudiar infermeria. A les últimes PAU, 5.000 estudiants van sol·licitar accedir al grau d’infermeria només a la Universitat de Barcelona. Són 1.200 sol·licitants més que al 2019 i d’aquests, només uns 650 van obtenir la plaça. 

Tot i que al 2023 es van afegir 600 llocs nous a les universitats catalanes, la demanda d’estudiants és molt més àmplia del que s’ofereix. El punt de partida de tots aquests professionals és el mateix, però un cop s’acaba d’estudiar la carrera s’obre un ventall de possibilitats d'especialització que porta a cada estudiant a departaments molt diferents. A més, un cop acaben els estudis també tenen moltes facilitats per trobar feina. “Hi ha moltes facilitats per a accedir a una feina. I a més les oposicions es fan molt més tard i tenir ja una estabilitat laboral just en sortir de la carrera motiva molt” assegura Calderón.

Aquesta varietat laboral i l’alta oferta de feina són dos punts que interessen molt a les noves generacions a l'hora de decantar-se per a aquesta professió. Les noves fornades també ajuden a trencar l'estigma de què les cures i la infermeria és un treball de dones. I es que cada vegada hi ha més homes treballant en aquestes posicions, tot i continuar sent una minoria. “Suposo que s'està perdent això de que és una feina de dones i prou” explica la infermera Sílvia Puyalto. 

“Abans potser hi havia 1 o 2 homes en tot l'equip i ara en alguns llocs potser estem parlant de què un 40% són homes” explica Natalia Calderón, que treballa a l'hospital de dia. Per la seva banda, en Pere Torras explica que “quan estudiava érem molt pocs homes i cada vegada se'n veuen més. La infermeria sempre ha estat una professió molt feminitzada, però això a poc a poc està canviant. Tot i afegir que ”els homes encara som una minoria".

I per a aquells joves que pensen a estudiar aquesta carrera, els professionals ho tenen clar: cal tenir una vocació molt forta i tenir en compte que tota la feina, encara que no sigui directament, acaba repercutint al pacient.

“El reconeixement que vam rebre durant la Covid s'ha anat reduint”

Les infermeres i infermers de l’ICO concorden que arran de la pandèmia de la Covid són molt millor valorats per la ciutadania. Però aquest reconeixement, i les reivindicacions que van ser molt sonades durant aquells anys, s’han estancat al llarg del temps. 

“Ara ens tenen molt més en compte, no simplement punxem. En alguns CAP, per exemple, les infermeres ja generen diagnòstics i pauten medicaments” apunta la Mireia Milan. 

"Durant la pandèmia les reivindicacions del sector van ser molt puntuals i evidents. Però amb el pas del temps s'han anat diluint. Ja no a nivell social, si no més a nivell polític" explica Pere Torras que afegeix “tot el reconeixement que vam tenir s'ha anat perdent una altra vegada i tornem a tenir problemes importants. Necessitem més personal i millorar les condicions laborals, perquè hi ha molts professionals que estan patint i cal tornar a posar-hi el focus”.