Badalona, un dels epicentres de les falsificacions a Catalunya

Badalona s’ha convertit en un dels epicentres de les falsificacions a Catalunya. El polígon Badalona Sud és la zona on es concentra la major part d’aquesta activitat, però també s’amaga als barris més marginals, on és més difícil de detectar. La Guàrdia Civil té la ciutat en el punt de mira perquè reuneix diferents característiques que la fan idònia per ser un centre logístic d’aquest negoci il·lícit.

L’últim dispositiu a Badalona contra les falsificacions va ser al gener, quan el cos policial va intervenir més de 200.000 joguines i tèxtils valorats en 2,1 milions d’euros. Els articles fraudulents que es produeixen i comercialitzen a la ciutat són diversos: des de roba i complements, fins a cosmètics, colònies o joguines. La majoria busquen imitar marques que, al mercat convencional, es venen a preus elevats. Sovint, el producte es fabrica a altres països, sobretot a la Xina, i arriba a l’estat espanyol quan encara està inacabat. D’aquesta manera, es garanteix que compleix els requisits per ser importat i superar un possible control a la duana. Després, les organitzacions criminals instal·lades aquí incrusten la marca i fan les rematades finals.

Aquesta activitat ja és habitual a Badalona, que s’ha convertit en un dels nuclis de la producció de béns falsificats a Catalunya. Segons explica el capità de la Guàrdia Civil Luis Humberto Quiroga Vázquez, cap de la 1a Companyia Fiscal i Fronteres del Port de Barcelona, la ciutat és interessant per a aquest mercat pel fet d'estar situada a prop de la capital catalana i del seu port i també perquè "té un polígon industrial molt potent" i està ben comunicada, amb la C-31 i les Rondes a prop. Això, afegeix el capità, facilita traslladar la mercaderia amb el trànsit rodat.

Els pisos en barris desafavorits compliquen la seva detecció

A la ciutat, la majoria de les falsificacions es fan al polígon Badalona Sud, on és fàcil passar desapercebut entre tants comerciants. Tot i això, aquest negoci també s’amaga als barris més desafavorits, on els controls policials són un repte. El gènere s’emmagatzema en pisos que molts cops no estan registrats al cadastre i això dificulta aconseguir una autorització judicial per entrar-hi. Les màfies s’aprofiten d’aquesta situació, i també d’immigrants que es troben en situació irregular, a qui exploten laboralment perquè supervisin aquests pisos. "S'aprofiten de persones que no tenen possibilitats de treballar al mercat convencional", assenyala Quiroga Vázquez, que detalla que se'ls obliga a estar de forma permanent en aquests pisos per vigilar la mercaderia i repartir-la als compradors: "Les estructures són semblants a les del tràfic de drogues", sentencia.

La Guàrdia Civil alerta de les conseqüències de contribuir a aquest negoci il·lícit comprant els seus articles. No només per la mala qualitat que ofereixen, que pot arribar a suposar un risc per a la salut -especialment els productes corporals-, sinó també per l’entramat que hi ha al darrere del mercat. A banda de perjudicar els comerciants que paguen els seus impostos, el capità de la Guàrdia Civil adverteix que es col·labora en la "semiesclavitud" i s'ajuda a "finançar organitzacions terroristes i d'altres que es dediquen a altres tràfics il·lícits", un fet que també s'ha detectat a Badalona.

La falsificació de productes suposa el 2,3% del comerç mundial i mou uns 467.000 milions de dòlars a l’any, segons assenyalen les dades més recents de l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, que es remunten al 2021.