Cada dia desapareixen 10 persones a Catalunya, la majoria a l'àmbit metropolità

Els Mossos d’Esquadra han instruït 3.682 desaparicions de persones a Catalunya durant el 2025, un 2,7% menys que l’any anterior. Això vol dir una mitjana de 10 casos al dia. Ara bé, la gran majoria de desaparicions s’acaben resolent. Tot i que les dades són «estables», han crescut els episodis relacionats amb col·lectius vulnerables. Un d’ells, les persones grans, com és el cas de l’Antonio, l’home de 66 anys que va desaparèixer dilluns passat a Llefià i que encara no ha estat localitzat.

Creixen les desaparicions d’infants, joves i gent gran

Amb motiu del Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, els Mossos expliquen que la xifra de denúncies s’ha mantingut estable en els darrers anys, tot i les accions de prevenció impulsades. Això sí, els casos d’infants de 0 a 12 anys s’han elevat un 26,3% i els d’adolescents de 13 a 17 anys ho han fet un 3,3%. Sovint, aquests casos estan vinculats a fugues de centres de menors o de casa, uns episodis que es consideren «de risc» per la vulnerabilitat de les víctimes. També s’han detectat desaparicions voluntàries en casos de joves amb problemes de salut mental derivats de la pandèmia, com depressió greu o trastorns psicòtics. «Tenen una vulnerabilitat extrema i cal actuar molt de pressa», remarcat Marta Ventas, caporal de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos, que ha afegit que els brots o crisis mentals de les persones amb aquestes patologies dificulten la tasca de recerca perquè són «impredictibles».

El 2025 també han crescut, en un 6,4%, les desaparicions de majors de 65 anys. Segons expliquen els Mossos, es tracta, sobretot, «d’homes amb deteriorament cognitiu que es desorienten» i s’acaben perdent després de sortir de casa o d’un centre. Les pèrdues de memòria i la fragilitat física augmenten el risc, sobretot quan aquestes persones viuen soles, ja que la falta d’un entorn proper pot retardar que es doni l’alerta.

Per territoris, l’àmbit metropolità concentra el volum més alt d’incidents, amb 2.369. D’aquests, 652 corresponen a la regió metropolitana nord, que inclou Badalona. En el 98% dels casos, la persona desapareguda es va acabar localitzant. La meitat es van trobar en els tres primers dies i dos de cada tres abans d’acabar la primera setmana.

Consells i prevenció

Per als familiars de gent gran amb deteriorament cognitiu, els Mossos recomanen comptar amb dispositius de localització, mantenir rutines fixes i xarxes comunitàries que puguin alertar la policia si es desorienten. També destaquen la importància de tenir fotografies actualitzades del rostre i del cos, així com informació sobre medicació i vestimenta habitual.

Per als menors, subratllen que els pares han de parlar amb els infants sobre els riscos de les xarxes i els desconeguts, memoritzar números d’emergència i fomentar la comunicació familiar per prevenir fugues.

Xarxes socials com a eina de recerca

En els darrers anys, les xarxes socials s’han convertit en una eina habitual per difondre els casos de persones desaparegudes i mobilitzar la comunitat. Ventas ha destacat que la publicació depèn del criteri de la policia judicial i de les unitats d’investigació, que valoren si és convenient o si podria interferir en la recerca. «És important, sempre li diem a la població que quan es publiqui una fotografia sigui a través dels canals oficials», avisa la responsable.

També recorda que no s’han de posar detalls personals de la vida privada i que, un cop localitzada la persona, la imatge s’ha d’eliminar immediatament per protegir el dret a l’oblit i la intimitat, especialment si es tracta de menors. Per a majors d’edat que han marxat voluntàriament, la policia ha de respectar el seu dret a la llibertat i no pot difondre imatges.

Els Mossos ressalten que s’ha d’acudir a la policia de forma immediata perquè «les primeres hores són vitals», en contra del fals mite que encara persisteix sobre que cal esperar 24 hores abans de presentar la denúncia.