Dos turistes astronòmics badalonins recorren el món des de fa tres dècades per observar eclipsis

Encara que observar eclipsis desperta un interès general, n'hi ha que troben en aquests fenòmens un motiu per viatjar. És el cas de la Carme Lluís i en Jaume Sacasas, dos veïns de Badalona que fa tres dècades que recorren tot el món per caçar eclipsis.

El Panamà, Kènia, Tunísia, Rússia, Austràlia, o fins i tot, l’Antàrtida són només algunes de les destinacions on la Carme i en Jaume han viatjat en els últims anys. Les visites i el turisme, però, són secundaris per a ells, que tenen com a prioritat observar eclipsis. La Carme n’ha presenciat 16 de solars totals i dos d’anulars a tots els continents, i en Jaume, el seu marit, l’ha acompanyat en la majoria de les aventures. Per a la Carme, que ronda la vuitantena, viure un eclipsi és el millor «espectacle de la natura» que es pot presenciar. Assegura que cadascun és diferent, per l'entorn, la duració, l'hora, la muntanya o el mar. «M'empipa molt que em diguin que vist un, vistos tots», exclama.

Amb el president del Panamà o a la Líbia de Gaddafi

Tot va començar el 1994, quan van viatjar per primer cop a l’estranger amb l’objectiu de gaudir d’un eclipsi solar i, des de llavors, s’ha convertit en una addicció per a ells. Un dels que més rememoren és el que van presenciar el 1998 a la selva de Darién, al Panamà, «un lloc de trànsit de narcotraficants». En Jaume recorda que l'exèrcit del país de l'Amèrica Central els va protegir, i fins i tot va aparèixer «el president del Panamà, que va portar un vaixell de guerra allà».

Des de llavors, han trepitjat indrets com ara la Xina, Indonèsia, o bé la Líbia de Moammar al-Gaddafi on, tal com explica la Carme, van anar els millors científics del món i els van preparar «les mil i una nits en tendes de campanya amb llums» per als àpats i per a dormir en sacs. «L'eclipsi va ser brutal, al mig del desert, al mig del no-res», recorda, d'un espectacle que va transcórrer durant el migdia.

El turisme astronòmic per veure eclipsis té el risc de no topar amb una meteorologia favorable. Una de les experiències «frustrants» que han viscut va ser a les Illes Fèroe i a l’Antàrtida, on els núvols els van esguerrar els plans, però no van fer que deixés de ser un moment especial per a ells.

El silenci d'un eclipsi

Amb tot, recorden que en un eclipsi solar total, es vegi o no l'astre, sí que es fa fosc en qualsevol cas. A més, expliquen que quan s'està produint, «hi ha un silenci sepulcral», amb els ocells que deixen de piular. A banda, les temperatures, diu en Jaume, baixen fins a cinc graus, i quan s'acosta el fenomen, «fa un airet que es coneix com a vent de l'eclipsi».

Per a aquests fanàtics dels eclipsis, viatjar per veure els alineaments celestes també és una oportunitat per fer turisme. És el cas del que van viure en plena Sibèria, a Rússia, on es van banyar al riu Obi, van visitar el llac Baikal i van pujar al tren Transsiberià.

A banda de les experiències viscudes, la Carme i en Jaume sempre s'emporten de les seves expedicions records i souvenirs en forma de samarretes commemoratives de l'eclipsi, els diaris de l'endemà si estan en un lloc on se'n puguin comprar o bé imants.