El padró com a dret universal

Ajuntaments com el de Badalona no faciliten que persones rellogades s'empadronin en equipaments municipals quan el propietari del pis on habiten no els deixa empadronar al pis on viuen. Així ho revela un informe que han fet públic la Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació Ficat. Una situació que afecta especialment dones, famílies monomarentals i persones migrades.

Les traves burocràtiques per disposar del padró, implica que moltes persones no puguin accedir a elements bàsics com l'educació, la targeta sanitària o l'escolarització. Una problemàtica que pateixen, sobretot, aquelles que viuen de relloguer, les quals no poden accedir al padró perquè els propietaris no volen declarar que tenen diversos rellogats en un mateix pis. Hi ha persones rellogades que sol·liciten a l'Ajuntament que els empadroni en un equipament municipal, però aquest no els hi permet si no disposen del contracte d'un pis.

Davant d'aquesta situació, la Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres, ha explicat al Badalona 360 que l'alternativa passaria perquè l'Ajuntament de Badalona eviti empadronar als rellogats al pis on viuen i opti per facilitar-los un domicili fictici, com  un equipament municipal, com ja fan altres ciutats com Barcelona.

Calen alternatives com l'empadronament en domicili fictici per evitar que les persones rellogades perdin el sostre si el propietari les fa fora

Des d'Stop Mare Mortum alerten que a Badalona cada cop són més les persones que tenen dificultats per accedir al padró, sobretot aquells ciutadans migrats de Sud-amèrica. Ferran Moreno, membre de l'entitat, fa anys que ajuda a persones a accelerar el costós procés d'accedir al padró. Des de principi d'any, Stop Mare Mortum ha ajudat a una vintena de persones a iniciar el tràmit per empadronar-se.

Les persones que atenem poden aconseguir el padró en uns tres mesos, en el millor dels casos

Una altra de les dades que l'informe, elaborat per la Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació Ficat, posa sobre la taula és que als municipis només consten registres de les persones empadronades, però no del nombre de sol·licituds i el temps que es tarda a resoldre els expedients. Per aquest motiu, ambdues entitats sol·liciten més mecanismes de control i transparència per obtenir a aquestes dades.

Entrevista íntegra al Badalona 360