El risc de pobresa a l’àrea metropolitana es modera, però afecta una de cada cinc persones

El risc de pobresa baixa a l’àrea metropolitana de Barcelona, però, en canvi, creix la percepció de no arribar a final de mes. Gairebé un de cada cinc habitants es troba en risc de pobresa, una xifra que, per primer cop, mostra signes de recuperació després de l’impacte de la pandèmia. Són dades de l’Institut Metròpoli, que ha publicat les ‘Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida’ dels anys 2024 i 2025.
 

Un 19,4% dels residents a l’àrea metropolitana, és a dir, unes 660.000 persones, tenen risc de pobresa. Això significa que la seva renda es troba per sota del 60% de la mediana d’ingressos de les llars. Amb una renda anual mitjana de 46.048 euros nets a les llars metropolitanes, el llindar de pobresa se situa en els 14.641 euros a les llars unipersonals i en els 30.746 euros en les formades per dos adults i dos infants. Així, el percentatge de població en risc de pobresa mostra una lleugera disminució respecte als anys 2022-2023, quan es van publicar les últimes estadístiques.
 

Cal matisar que les xifres empitjoren si els càlculs es fan sense incloure la ciutat de Barcelona. En aquest cas, la renda anual mitjana a la resta de l’àrea metropolitana és de 44.132 euros nets i la taxa de risc de pobresa puja fins al 22,4%, el qual representa un increment respecte a les darreres dades, quan va ser del 19,8%. Tot i això, tenint en compte les dades en conjunt, l’Institut Metròpoli afirma que la xifra «consolida» la millora de les dades després del repunt experimentat coincidint amb la pandèmia.

Una major sensació de no arribar a final de mes

Això sí, la percepció de tenir dificultats per arribar a final de mes ha crescut dos punts i ara prop d’un de cada quatre ciutadans conviu amb aquesta sensació. Aquí també hi ha diferències notables segons el territori: a la primera corona metropolitana, l'anomenada pobresa subjectiva és del 27%, molt superior al 19,2% registrada a Barcelona.

Davant d’aquesta situació, els ciutadans intenten retallar despeses privant-se d’aspectes que socialment es consideren una necessàries per al benestar. És el cas, per exemple, de no poder tenir cotxe, no poder-se permetre menjar carn o peix cada dos dies, o no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada a l’hivern. Aquestes carències, juntament amb haver tingut endarreriments en pagaments relacionats amb l’habitatge o compres ajornades, segueixen mostrant valors de privació més elevats que en els anys anteriors a la pandèmia.

Col·lectius més vulnerables

El grup d’edat més vulnerable econòmicament continuen sent els infants i adolescents: un 31,4% dels menors de 16 anys pateixen risc de pobresa, gairebé 148.000. Pel que fa al lloc de naixement, els nascuts fora d’Espanya són la població amb un risc més elevat, amb un 32,8%, el doble que l’autòctona, que és d’un 14,8%. El nivell d’estudis també marca la diferència: més d’una quarta part (26,8%) de les persones que només han fet els estudis obligatoris tenen risc de patir pobresa, però es redueix al 9,2% entre la població amb estudis superiors.