Els sindicats reclamen mesures urgents davant l'augment de les agressions a professionals sanitaris
Els sindicats reclamen mesures urgents davant l'augment de les agressions a professionals sanitaris
La Generalitat està impulsant un pla integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional
La Generalitat està impulsant un pla integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional
per Judit Larios
| CompartirLes agressions a professionals sanitaris s’han triplicat des del 2019 a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Les dades a Can Ruti no són un fet aïllat, sinó que representen el dia a dia a tots els centres sanitaris de Catalunya. Recordem que l’últim cas que ha sortit a la llum és l’agressió que van patir el gerent i una pediatra del CAP Sant Roc la setmana passada. Davant d’una violència cada cop més recurrent, els sindicats reclamen més seguretat, un canvi normatiu i dotar la sanitat de més recursos.
Només el 2025, es van registrar més de 3.000 agressions cap a personal sanitari a Catalunya. Més de la meitat, el 61%, a l’atenció primària. La gran majoria -el 90%- són atacs verbals, sobretot crits, insults i amenaces. El fet que no s’arribi al nivell físic fa que, sovint, els sanitaris no ho denunciïn, en part perquè ja han normalitzat aquestes situacions, però, sobretot, per la por de patir represàlies. Per això, els sindicats assenyalen que el nombre de casos és molt més elevat del que reflecteixen els registres. En aquest sentit, proposen que les denúncies les interposi la institució i no el mateix treballador. "Ara la denúncia es fa amb nom i cognom", explica José Manuel Domínguez, responsable de Sanitat de la UGT a Catalunya, cosa que fa que els professionals es facin enrere. També demanen una regulació que protegeixi els professionals i que posi fi a la impunitat dels agressors. "Cal un canvi normatiu", defensa Domínguez, asseverant que "no pot ser que surti gratis agredir el personal sanitari".
Els sindicats expliquen l’augment de les agressions, principalment, per les llargues llistes d’espera. Creuen que els pacients, i en alguns casos, fins i tot, els seus acompanyants, acaben descarregant la seva frustració amb el personal que els atén. Magda Moyano, delegada sindical de SATSE -el Sindicat d’Infermeria- a l'hospital Germans Trias, considera que sovint els pacients arriben "enfadats amb el sistema" després d'haver trigat a aconseguir cita i "creuen que el culpable és la persona que tenen davant", ja sigui l'infermer, el metge, o fins i tot el personal administratiu. Moyano recorda que el temps d'espera per ser atès no depèn dels professionals que treballen al centre i demana una major conscienciació ciutadana. I en aquest sentit, reclamen reforçar el sistema sanitari amb més recursos per poder millorar l’atenció als usuaris. Una altra de les principals demandes és que s’impulsin mesures de prevenció, com augmentar el personal de seguretat als centres sanitaris o estendre eines com el botó del pànic, que permet demanar ajuda en cas necessari.
L’hospital Germans Trias ja està començant a aplicar canvis a la zona d’urgències, on la violència és més habitual. A banda d’incrementar els vigilants, a partir d’ara només es permetrà un acompanyant per persona. A més, s’enviarà una carta als agressors per avisar que es té coneixement dels fets i recordar-li el que diu la llei.
La Generalitat ja posa fil a l'agulla
La Generalitat també ha començat ja a treballar per revertir aquesta realitat en tots els centres catalans. El pas més destacat és l’aprovació, ara fa tres setmanes, de l’avantprojecte de llei per fer front a la violència ocupacional del personal sanitari. A diferència d’altres comunitats, que han optat per sancionar aquestes conductes, el Departament de Salut creu que l’abordatge d’aquesta problemàtica ha de ser més ambiciós.
Salut considera que l’arrel del problema és el deteriorament de la relació de confiança i respecte que ha d’existir entre els professionals sanitaris i els seus pacients. La gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, Candela Calle, també creu que l’augment de les agressions respon a un context de més crispació social, marcat per "una crisi de valors i socioeconòmica". Sobre les llistes d’espera, rebutja que siguin la causa principal, tot i admetre que poden generar tensió en alguns casos: "Poden ser un element més perquè algú pugui estar inquiet o enfadat perquè triguem a donar-li resposta, però és una variable més", opina.
Per això, el govern català aposta per una norma que creï un sistema integral davant de possibles episodis de violència. Entre les mesures destacades, s’obligarà els centres sanitaris a fixar normes de conducta i a comptar amb mesures per resoldre conflictes. Si tot això falla, sí que s’establirà un règim sancionador.
A més, s’ha impulsat el registre sistemàtic de les agressions a través de l’OSVASC, l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari. Des de la Generalitat animen els professionals a fer la denúncia "perquè si no hi ha denúncia no hi ha cas", assenyala Calle, que diu que sense cas "no podem fer res respecte a la presa de decisions per reconduir aquesta situació".
El pla també preveu formar el personal sanitari perquè sàpiga prevenir i gestionar possibles riscos, alhora que es faran campanyes de sensibilització ciutadana. En aquest marc, els professionals de Badalona han participat en una jornada formativa a Mataró per compartir experiències, analitzar casos reals i dotar els professionals d’eines.
| Compartir
