L'AV del Raval homenatja la veïna Remei Oliva, últim testimoni vivent de la Maternitat d'Elna

L’Associació de Veïns del Raval ha homenatjat aquest dissabte a Remei Oliva, una figura destacada del barri i, alhora, poc coneguda: és l’últim testimoni vivent de la Maternitat d’Elna. L’acte ha inaugurat el cicle de trobades trimestrals “Recuperem la memòria del Raval”, pensades per preservar la història del barri. L’associació cultural “Badalona Escriu” també ha format part d’aquesta primera sessió.

Remei Oliva va néixer i créixer al carrer de Miquel Servet, on amb tan sols 16 anys ja tenia el seu propi taller de costura. Modista i escriptora, el seu futur somniat va quedar truncat amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Amb 20 anys, ella i la seva família van formar part de “La retirada”, l’èxode de prop de mig milió de republicans que, entre gener i febrer de 1939, van creuar la frontera cap a França. A l’exili, Oliva va sobreviure durant 15 mesos al camp de concentració d’Argelers, en condicions extremadament dures. Allà va quedar embarassada i el 1940 va donar a llum el seu fill Rubén a la Maternitat d’Elna, una institució fundada per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz per assistir dones refugiades. De fet, Oliva va ser una de les primeres dones en parir en aquesta institució, que entre 1938 i 1944 va veure néixer prop de 600 infants. 

Oliva va narrar les seves memòries al llibre “La noia de la capsa de fils: Memòries d'un exili no desitjat”, escrit el 1988 i publicat el 2021 pel Memorial Democràtic. La badalonina va morir el 12 de maig de 2023 als 104 anys, convertint-se així en l’última mare supervivent de la Maternitat d’Elna. 

L’acte d'aquesta tarda ha comptat amb la projecció de la pel·lícula “El nostre llarg silenci”. Una proposta de ficció inspirada en la seva història que, en blanc i negre i sense diàlegs, rememora el seu exili, l’empresonament a Argelers i la seva estada a Elna. 

La projecció, que ha omplert la seu de l’entitat veïnal, ha estat la primera d’un seguit de xerrades trimestrals programades per revitalitzar i recuperar la memòria del barri. La propera estarà dedicada a l’antiga fàbrica Lory, que ocupava els terrenys on avui s’aixeca la seu de l’entitat veïnal.