logo
<p>L'Institut Germans Trias i Pujol participa en l'estudi de teràpies revolucionàries cel·lulars</p>
Badalona

L'Institut Germans Trias i Pujol participa en l'estudi de teràpies revolucionàries cel·lulars

És un dels àmbits de recerca més prometedors en l'àmbit de la ‘medicina regenerativa’

per Mateo Cachipuendo

| Compartir


El Banc de Sang i Teixits, en col·laboració amb l’Institut Germans Trias i Pujol i l’empresa tecnològica Biosfer Teslab, estudia com fabricar i utilitzar de forma terapèutica les partícules que les cèl·lules del cos usen per comunicar-se entre si.

Es tracta de les vesícules extracel·lulars (Evs), uns ‘paquets d’informació’ que tenen la clau per la fabricació de medicaments basats en ‘medicina regenerativa’ i que serveixen per desenvolupar i millorar aquestes teràpies revolucionàries. Tot i que les teràpies amb aquestes nanopartícules encara no formen part de la pràctica clínica habitual, moltes es troben en fase de desenvolupament i es busca demostrar-ne la seguretat, la via, dosi i règim d'administració adequats i l'eficàcia abans de convertir-se en tractaments d'ús generalitzat. Les EVs utilitzades provenen de cèl·lules mare mesenquimals, unes cèl·lules amb la capacitat única de transformar-se en altres teixits del cos, com ossos o cartílags. La funció d'aquestes nanopartícules és diversa. Des d’elements de comunicació amb el sistema immunitari fins a la intervenció en processos com la reparació de teixits i el creixement cel·lular

laboratoris_bst_webp.jpg
 

Actualment, s'utilitzen com a biomarcadors de diagnòstic per a la detecció precoç de malalties, ja que són alliberades per tumors i teixits danyats i poden detectar-se directament en mostres de sang. De cara al futur, aquestes partícules podrien esdevenir elements biològics clau per al transport selectiu de fàrmacs i molècules terapèutiques cap a les cèl·lules que ho necessitin. També obren la porta a aplicacions en teràpies gèniques mitjançant el transport d'ARN, així com a la reparació de teixits com el cor, els ossos o el sistema nerviós. 

L’estudi s'emmarca en el projecte GALVANO, una iniciativa d'R+D+I d'excel·lència cofinançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb 805.428 euros.

| Compartir

Aquest portal web utilitza cookies per millorar l'experiència de l'usuari. En utilitzar-lo, accepteu totes les cookies d'acord amb la nostra política de cookies.