Professionals i entitats demanen més recursos per atendre i prevenir la mutilació genital femenina

Segons les últimes dades de BSA, al 2021 a Badalona hi vivien més de 300 dones provinents de països on la mutilació genital femenina està normalitzada i tenen risc de patir o haver patit MGF. La xerrada ha mostrat les eines amb les que compten les administracions actualment per formar-se. Les ponents també han demanat dedicar més recursos a l'atenció, la prevenció i l’acompanyament de dones en risc. “Falta formació perquè els professionals integrin aquesta pràctica en el seu dia a dia i així prevenir-lo. La realitat és que a Catalunya hi ha dones susceptibles de rebre aquesta prevenció i no podem baixar la guàrdia. Cal treballar-ho” assegura l'Aina Mangas, tècnica de salut a l'Ajuntament de Badalona.

L'Associació Humanitària contra l'Ablació de la Dona Africana (AHCAMA) treballa en l'acompanyament de dones que han patit mutilació genital femenina. La seva presidenta, l'Aissatou Diallo explica que la millor eina per la prevenció és la conscienciació i per això cal “tenir en compte el llenguatge que utilitzem per no ofendre a ningú. Necessitem formacions i campanyes de sensibilització per lluitar contra aquesta brabaritat”. 

Les ponents han explicat que a Catalunya està prohibida la mutilació genital femenina, però que moltes famílies aprofiten viatges als seus països d'origen quan la filla té entre 8 o 9 anys per fer la mutilació. Per això demanen recursos per acompanyar i sensibilitzar a aquestes famílies que ho han fet durant generacions. 

Des de BSA, també alerten d’una tendència creixent a Europa de noies joves que per pressió estètica demanen cirurgies cosmètiques al clítoris. Asseguren que és una pràctica que ha nascut per la pressió estètica envers les dones i que també consisteix en extirpar i enfonsar part dels genitals femenins.