Un mural a La Mina ret homenatge a les famílies del Camp de la Bota

La façana del Centre Cultural Gitano de La Mina acull un mural anomenat «Memòries del Camp de la Bota». Una obra que vol recuperar i donar visibilitat a la memòria de les famílies que van viure en aquest antic barri de barraques avui desaparegut i que es trobava al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí. El mural estarà enllestit a finals de la propera setmana.

La pintura plasma les vivències i el dia a dia de les famílies residents al Camp de la Bota inspirades en fotografies reals de l’època. Va ser l’any 1989 quan van ser expulsades les darreres famílies, obligades a abandonar les seves barraques d’autoconstrucció. Moltes d’elles, van ser reallotjades al barri adrianenc de La Mina, i a Sant Roc, a Badalona. 

El mural, segons explica el president de l’Associació el Generador, Art i Creació Cultural, Juan Carlos Regidor, és el resultat d’un projecte d'art comunitari que uneix memòria històrica, participació ciutadana i creació col·lectiva. De fet, durant els darrers dies infants i joves de l’entorn han participat de diversos tallers d’art amb l’objectiu de no perdre el passat del barri. 
 

L’obra de l’artista Anton Seoane està situada en una de les façanes del local del Centre Cultural Gitano, al barri de La Mina. Una obra pictòrica emmarcada dins del projecte “Una Mina de Color”. A través de fotografies reals i retocades digitalment, el muralista ha recreat la vida quotidiana al Camp de la Bota en una paret de 80 metres quadrats. 

Al mural podem observar diferents escenes quotidianes del Camp de la Bota, amb 5 elements destacats com les dones en un safareig, la roba estesa a les cases, una font, els pescadors i el castell, un edifici militar construït l'any 1858.

L’entitat està treballant ja en un documental sobre el procés creatiu del mural amb diversos testimonis que van viure al Camp de la Bota. La intenció és estrenar-lo durant la Setmana Cultural de la Mina, el maig de 2027. 

Per cert, que segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya més d’una trentena de badalonins van ser afusellats al Camp de la Bota. Entre elles qui era l’alcalde de Badalona en aquell moment, Frederic Xifré, i la primera dona assassinada en aquest lloc, Carme Claramunt. En total 1.686 persones van ser afusellades pel franquisme al Camp de la Bota entre 1939 i 1952.