Els experts reclamen un registre personalitzat de l'alumnat per frenar l'abandonament escolar

L'entitat Equitat.org ha encès les alarmes sobre la situació de l'absentisme a les aules catalanes. Segons el seu darrer informe, "Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya", prop d’un 14% dels joves abandona els estudis abans d’hora. Per combatre aquesta realitat, els experts reclamen a les administracions un registre personalitzat dels alumnes que falten a classe per detectar els riscos i actuar a temps.

La manca de dades oficials actuals és, segons l'organització, un dels principals obstacles per abordar el problema amb eficàcia. “Sense aquest registre, no es pot fer seguiment dels alumnes, veure simptomes de desafecció ni de desvinculació per poder fer correcció del problema” explica la responsable de projectes de l'entitat Elena Sintes, “labsetisme fa desconnectar els alumnes del seu procés educatiu i pot derivar en abandonament escolar prematur”.

Una falta d'assistència és la principal precursora d'una altra falta, si no s'atura a temps

Impacte directe en l'alumnat vulnerable

L'estudi posa de manifest que la bretxa s'eixampla segons el perfil socioeconòmic de l'alumnat:

   • Un 30% de l’alumnat vulnerable no continua estudiant en acabar l’etapa obligatòria.
   • Aquesta xifra triplica la mitjana de la resta de perfils.
 

Segons dades de l’informe PISA (2018), un 35% dels alumnes va faltar almenys un dia a classe durant les dues setmanes prèvies a les proves. Des d'Equitat.org insisteixen en la necessitat d'implantar un “sistema de seguiment individualitzat que permeti identificar els primers símptomes de desafecció escolar abans que es tradueixin en un abandonament definitiu” explica Sintes.

Un abordatge comunitari per no carregar els centres

Segons l'entitat, l’absentisme té múltiples causes. Tot i que la vulnerabilitat és un factor clau, n'hi ha d'altres de determinants, com el benestar emocional dels joves. “La pandèmia va agreujar molt el malestar psicològic dels alumnes” apunten des de l'entitat,

Per a l'entitat, la resposta “no pot recaure exclusivament” en els col·legis i instituts. Reclamen una estratègia global i comunitària que incorpori la figura dels educadors socials per donar un suport integral als joves i a les seves famílies. “S'ha de fer un abordatge més social, i aquí professionals com els educadors socials poden fer una aproximació a la realitat socioeconòmica de la família que pot ajudar a restablir la confiança” apunta Sintes.

A més, assenyalen la transitivitat entre etapes com un dels punts més fràgils del sistema: el pas de l’ESO a l’educació postobligatòria esdevé un moment crític on cal reforçar l’orientació i l’acompanyament personalitzat per evitar que cap alumne quedi enrere.