
La Serralada de Marina té més boscos que el 2010, però ha perdut espais oberts
La Serralada de Marina té més boscos que el 2010, però ha perdut espais oberts
Els responsables d'un estudi alerten que el canvi en el paisatge suposa un major risc d'incendi
Els responsables d'un estudi alerten que el canvi en el paisatge suposa un major risc d'incendi
El Parc de la Serralada de Marina ha registrat un augment dels boscos des del 2010, mentre que, per contra, els espais oberts com els prats han perdut terreny. Un estudi elaborat pel grup de recerca GeoVeg de la Universitat de Barcelona reflecteix que més d’un 20% del territori ha experimentat canvis d’hàbitat en aquest període. El nou paisatge obligarà a repensar la gestió del parc, ja que pot propiciar la propagació d’incendis forestals.
Una cartografia elaborada el 2024 ha permès comparar l’evolució del paisatge de la Serralada de Marina respecte a l’última feta, l’any 2010. Els experts han observat un increment de la massa forestal, amb una expansió significativa de les alzines i els pins, en detriment dels espais oberts, com els ginestars i els prats, que han retrocedit. En concret, els boscos ocupen ara el 25,9 % de la superfície analitzada. L'estudi també ha constatat una reducció dels conreus agrícoles i un augment dels camps abandonats. Els canvis registrats responen sobretot a un procés natural derivat de l’activitat econòmica de l’entorn, però també dels períodes de sequera cada cop més llargs i l’aparició d’espècies exòtiques invasores, sobretot de flora.
Tot plegat comporta la desaparició d’espècies característiques de la serralada, com el botxí, un ocell típic de zones mediterrànies que viu en espais oberts. Però preocupa encara més el risc d’incendi que suposen aquests canvis: mentre els espais oberts actuen com a tallafoc, les grans masses d’arbres faciliten que les flames avancin amb rapidesa.
"Fa anys, tot això eren conreus i vinyes", recorda Moisès Guardiola, membre del grup Geoveg, responsable de l’estudi. "Un cop s'abandonen, els vegetals van creixent i colonitzant i la tendència és que, si no es frena -sigui amb un petit incendi o una tala-, evolucionin cap a un bosc", explica el també professor de la UAB. Per això, Guardiola defensa que cal mantenir zones amb espais oberts "per evitar que un gran incendi ho cremi tot".
Canvis de paisatge més ràpids del previst
Les conclusions ajudaran a orientar la gestió del parc i la conservació de la biodiversitat en els pròxims anys, que depèn de la Diputació de Barcelona. L’ens destaca que la cartografia ha permès detectar un ritme d’evolució del parc més ràpid del que es creia, de manera que ara caldrà determinar quines actuacions cal impulsar per controlar possibles canvis no desitjats.
"El fet que en un període de 14 anys una cinquena part del parc hagi patit canvis significatius ens mostra que, fins i tot en espais protegits, els canvis de paisatge són molt ràpids", diu David Carrera, cap de Conservació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. La cartografia, afirma, ajudarà a "prioritzar el que és més urgent i determinar on fa més falta intervenir o acompanyar els sistemes naturals en aquests canvis".




