A FONS | El PDUM, amb horitzó l'any 2050, redibuixarà la Badalona que coneixem fins ara

A FONS | El PDUM, amb horitzó l'any 2050, redibuixarà la Badalona que coneixem fins ara
Sara Nicolás
03/11/2023 - 09:58

Badalona - El document per a l'aprovació inicial del PDU, que fins a finals d'any es troba en fase d'exposició, inclou la ciutat dins l'«Àmbit Nord», on estan previstes diverses actuacions. Entre elles la creació d'una centralitat a la zona del Besòs, la protecció de la Serralada de Marina i la millora de l'accessibilitat de l'entorn de Can Ruti.

El PDU aposta per la creació de tres grans avingudes metropolitanes que creuin tota la metròpoli de nord a sud: l'Avinguda Litoral, la Gran Via Metropolitana i la Travessera Metropolitana. Aquesta última, passaria per l'Hospital Germans Trias i Pujol, afavorint la seva connexió amb la B20 i facilitant que es pugui convertir en un pol sanitari i d'investigació de referència en el camp de la salut. Isabel Tomé és arquitecta del Pla Director Urbanístic Metropolità.

Més enllà de la travessera metropolitana, les altres dues avingudes incloses en el PDUM també modificarien el paisatge de Badalona. En el cas de l'Avinguda Litoral es preveu que sigui un llarg camí per tota la costa metropolitana i pel que fa a la Gran Via Metropolitana, es planteja que integri l'autopista C31.

A la part de l'Àmbit Nord es proposen tres avingudes que articularan en paral·lel al mar, tres noves maneres de moure's.

Una avinguda a la banda dreta del riu Besòs, mirant a mar, on l'encreuament de carrers i avingudes esdevingui un nou lloc de referència metropolità. El Pla Director Urbanístic preveu transformar així més de 155mil metres quadrats de sòl a l'àmbit del Pont del Molinet i el nus del Besòs. Una actuació pensada per unificar banda i banda del riu d'una zona històricament aïllada.

Pont del Molinet, al riu Besòs

Protegir la Serralada de Marina dividint-la en tres parts és una altra de les actuacions que recull el document. Es preveu la reserva d'espais forestals per a la ramaderia, potenciar àrees agroforestals per recuperar la vinya i la creació d'un gran parc urbà ubicat entre la Riera de Pomar i Mas Ram, aquests són els tres eixos principals.

Es proposa un gran parc equipat que seria una barreja entre natura i equipaments. Àrees d'amortització perquè els ciutadans tinguin el dret d'accedir a espais naturals però contenint l'impacte que tindria el seu accés a zones més protegides.

OFICINES PDU
Ofina del Pla Director Urbanístic Metropolità a l'AMB

No són aquestes, però, les úniques consideracions pel que fa a l'Àmbit Nord i de Badalona que el Pla Director Urbanístic Metropolità planteja. I és que el document assenyala la importància de reformular el concepte de mobilitat fins a arribar al 50% dels desplaçaments a peu o bicicleta i aproximadament el 30% del total, amb transport públic.

D'aquesta manera, el Pla posa de manifest la necessitat d'integrar la C31 a la Gran Via Metropolitana, tot i que sense especificar com fer-ho. També proposa el trasllat de la línia R1 de Rodalies, amb estació a Badalona, allunyant-la de la costa per beneficiar la creació de l'Avinguda Litoral.

A més de la Serralada de Marina, el PDU proposa potenciar i preservar altres espais verds de Badalona, com el Parc de Can Solei i Ca l'Arnús i el Turó d'en Seriol, al Parc de la Mediterrània, a Pomar de Dalt. El document també fa una aposta pels polígons industrials, amb l'objectiu de mantenir els usos productius de les ciutats. En el cas de Badalona, els seus polígons han quedat integrats dins del PDU en considerar-se àmbits d'oportunitat per la seva localització estratègica.

És necessària una aposta pels polígons industrials. La localització dels polígons de Badalona és molt estratègica i s'han de potenciar.

Alhora, el Pla incorpora altres sectors de gran abast en tràmit, com ara el PDU de les Tres Xemeneies. Un projecte que transformarà el territori en un nou barri residencial i una àrea tecnològica, el Catalunya Media City.

3 xemeneies
Zona de les Tres Xemeneies que acollirà el Catalunya Media City

Amb tot, els experts de l'AMB que treballen en l'elaboració del Pla saben que els efectes del canvi climàtic ja no són previsibles a llarg termini i que poden afectar a les actuacions previstes. És per això que han plantejat l'agenda en sexennis, és a dir, fent revisions d'una sèrie d'indicadors cada sis anys per tal de realitzar canvis o reprogramacions en funció de les necessitats.