Badalona - La Taula Sense Llar de Badalona alerta de l'increment de persones que dormen al carrer, sense comptar, diuen, les que resideixen en infrahabitatges i assentaments. El recompte de 2023 va ser d'una norantena de persones, a les que actualment s'afegeixen la quarantena d'usuaris de Can Bofí Vell, després de tancar les portes el darrer mes d'abril. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Persones Sense Llar, les entitats que conformen la Taula reclamen polítiques públiques que facin possible un parc d'habitatge social.

La Plaça Pompeu Fabra ha estat l'escenari per reivindicar la implicació de ciutadans i grups municipals en el que consideren un fenomen complex, el sensellarisme. Càritas, la Fundació Roca i Pi, Formació i Treball i Creu Roja, entre altres entitats, s'uneixen per donar veu i visibilitzar al col·lectiu. En l'acte, s'han llegit diverses reflexions per sensibilitzar la població i s'ha escenificat amb capses de cartró l'empitjorament de les xifres i la manca d'oportunitats per accedir a un habitatge digne. De 39 persones dormint al carrer l'any 2016 s'ha incrementat a 90 el 2023, segons els recomptes que realitza biennalment la Taula Sense Llar de Badalona.

Usuaris del centre diürn Folre de Càritas, del taller Sant Isidre de la Fundació Formació i Treball i la Llar Renaixent de Roca i Pi han participat de l'elaboració de les caixes on també es poden llegir els seus testimonis i propostes per revertir el sensellarisme. En Kamal Laamime va dormir al carrer 4 mesos, i durant més de 3 anys va allotjar-se a Can Bofí Vell. Actualment, resideix a la Llar Renaixent de la Fundació Roca i Pi i veu el seu futur amb optimisme.

Prolongar el temps de viure al carrer, alerten, comporta més problemes de salut, física i mental, addiccions i trencament de les xarxes de suport. Les entitats també acompanyen els usuaris en la recerca de feina, i alguns d'ells, ho aconsegueixen amb èxit. Durant l'espai de reflexió s'ha mencionat també la invisibilitat del sensellarisme femení que també va en augment, especialment entre dones joves. Les dones sense llar, lamenten, pateixen triple discriminació: no tenir sostre, patir violències i obstacles per accedir al mercat laboral pel fet de ser dona.