Badalona - Un 88,6% de la població de l'àrea metropolitana viu en zones amb quatre o més establiments d'aliments poc saludables a cinc minuts a peu. Són dades d'un estudi elaborat per l'Institut Metròpoli, que demostra que l'accés a una alimentació saludable varia en funció de la zona on es viu i de la renda de la població. En concret, si es combina l'alta presència de comerços amb productes insans amb ingressos baixos, la situació afecta un 9,1% de la població metropolitana, sobretot de barris de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat. A Badalona, el Gorg i la Mora són els barris amb menys oferta de botigues d'aliments frescos i saludables.

Es consideren comerços d'aliments poc saludables aquells on es poden trobar productes processats i poc nutritius. És el cas de grans supermercats, botigues de conveniència i restaurants de menjar ràpid. Els responsables de l'estudi alerten que el fàcil accés a aquest tipus d'aliments té un impacte en la salut de les persones, que poden tenir risc, per exemple, de patir obesitat. Badalona és, de fet, la ciutat de l'àrea metropolitana amb un major percentatge d'establiments de plats preparats i de menjar ràpid.

'L'oferta que tens al teu voltant condiciona la teva elecció', assenyala la Cap de Sostenibilitat de l'Institut Metròpoli, Elena Domene, qui explica que, si a això se li suma que els productes processats tenen preus més econòmics, els consumidors s'hi decantaran amb més probabilitat, 'sobretot si tenen una renda baixa'. Això sí, l'estudi mostra que l'oferta alimentària 'és variada'. Les botigues de barri, com les verduleries, carnisseries, peixateries i pastisseries són les més nombroses: representen el 41,4% dels gairebé 15.000 establiments que hi ha als municipis. Aquesta tipologia predomina per sobre d'altres formats com els autoserveis (16,8%) o els mercats municipals (15,2%). Els supermercats suposen el 13% de l'oferta alimentària.

Badalona és també una de les poques ciutats de l'AMB on hi ha el que s'anomenen deserts alimentaris. Són zones amb poca oferta d'aliments frescos i saludables on, a més, hi ha risc de pobresa. Les dades mostren que aquesta és una realitat pràcticament inexistent a l'àrea metropolitana, que afecta només un 0,30% de la població: 'L'oferta és bona. Pots trobar comerços amb productes poc saludables, però també botigues de qualitat. El problema és com tu, en el teu dia a dia amb el teu estil de vida i la teva butxaca, acabes fent la compra', diu Domene. Tot i això, hi ha alguns barris de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Barcelona on el percentatge de població que viu en deserts alimentaris és elevat. És el cas del Gorg i la Mora, on un 15,53% dels veïns viuen en deserts alimentaris. A Sant Roc, Artigues, Congrés i El Remei el percentatge és d'un 3,86%. Pel que fa a Sant Adrià, un 30,29% de la població del barri de la Mina també pateix aquesta situació.

Des de l'Institut Metròpoli assenyalen que no n'hi ha prou amb augmentar l'oferta d'aliments saludables i regular els punts de venda de menjar processat, per exemple als entorns escolars. Segons defensen, també cal garantir que els productes saludables siguin accessibles per a totes les famílies, sobretot les que tenen ingressos baixos. Una de les seves propostes és apostar pels mercats municipals i les botigues de proximitat, amb especial èmfasi en els barris amb alta vulnerabilitat social, per millorar l'accés a aquest tipus d'aliments.