La comunitat educativa va viure amb incertesa i neguit el confinament de les aules. Tant professorat com famílies desconeixien l'abast de la decisió presa pel govern estatal, i van haver de trobar noves fórmules per assolir una conciliació familiar i laboral. Els més menuts van adaptar-se a una situació també desconeguda on l'ús de les pantalles va cobrar especial protagonisme. La manca d'accés a les noves tecnologies en els centres dels barris més vulnerables va fer que el professorat prioritzés l'acompanyament emocional de l'alumnat.

Badalona - Les circumstàncies personals de cada família eren diverses en l'inici del confinament. El tancament de les escoles va provocar una obligada reorganització del dia a dia a les llars badalonines. Algunes famílies podien acollir-se al teletreball i altres continuaven de manera presencial als seus llocs de feina. Sigui com sigui, compaginant-ho amb la cura dels seus infants.

L'alumnat també va aprendre a reinventar-se, establint hàbits i rutines d'estudi a casa, sense deixar de banda el seu temps de lleure a través del joc.

L'equip docent s'enfrontava a una situació mai viscuda i setmana a setmana adoptaven nous protocols per mantenir el contacte amb els estudiants i seguir el curs escolar. És aquí on apareixen les pantalles, especialment a través de les videotrucades i les tasques en línia. La manca d'atenció entre l'alumnat, lamenten, ha estat una de les conseqüències. Ho ha explicat la secretària de l'escola Artur Martorell, Gemma Llança, qui aleshores era tutora de primer de primària.

En el cas de l'Institut-Escola Baldomer Solà la situació va ser força diferent. En aquest centre, ubicat al barri de Sant Roc, el confinament de les aules va deixar bona part dels alumnes sense accés a les noves tecnologies, ja que a casa no disposaven d'ordinadors per seguir de manera telemàtica el curs escolar. Les famílies no guarden un bon record de la pandèmia, tot i que feien tot el possible perquè els seus fills i filles no perdessin hàbits i rutines.

Un curs que va marcar els infants, alguns per la por de tornar a les aules després del confinament, i d'altres per la pèrdua de les habilitats acadèmiques.

L'equip docent que aleshores afrontava el canvi a institut-escola, va fer tot el possible per mantenir el contacte amb les famílies, no únicament des del vessant pedagògic, sinó especialment en la part emocional i social. Tant és així, que l'absentisme en el moment de retornar a les aules el setembre de 2020 va ser d'un 70% per la por de les famílies a contagiar-se. La recuperació de la normalitat al centre educatiu va allargar-se prop d'un any i mig des de l'inici del confinament, segons ha explicat el director de l'Institut Escola Baldomer Solà, David Godino, i la mestra d'educació primària, Carmen Martínez.

El professorat recorda que marxaven a casa el 13 de març de 2020 pensant que en només quinze dies tornarien a les aules. Fins al mes de setembre no es va recuperar certa normalitat, recordem, amb l'ús de mascaretes obligatòries per l'alumnat de primària i secundària.