Dos de cada tres municipis no han construït cap pis social en 20 anys, mentre que la demanda s'ha triplicat

Dos de cada tres municipis no han construït cap pis social en 20 anys, mentre que la demanda s'ha triplicat
ACN
20/11/2024 - 19:40

Badalona - Dos de cada tres municipis no han registrat la construcció de cap nou habitatge social en vint anys. Són dades de la secretaria d'Habitatge, que també mostren que el 2023 es van acabar 2.243 nous pisos de protecció oficial al país, la dada més alta des del 2012. Alhora, les sol·licituds per accedir-hi s'han triplicat en els últims deu anys fins a les 46.608 l'any passat.

A Badalona, s'hi han construït 1.796 habitatges de protecció oficial entre 2002 i 2023, tot i que aquests gairebé 1.800 pisos que consten a les dades, es van fer el 2002 durant el mandat socialista de Maite Arqué, i des de llavors no se n'han fet més. En els mateixos vint anys, s'han construït un total d'11.439 habitatges a la ciutat. Actualment, consten 1743 sol·licitants d'habitatge de protecció oficial.

Els 54.066 habitatges de lloguer social que constaven l'any 2019, segons les dades més recents del pla territorial sectorial de l'executiu, sumaven només un 1,74% del total de 3.103.980 llars catalanes. D'aquest percentatge, pràcticament un terç són del parc públic gestionat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i un 29% més formen part del lloguer social d'ajuntaments, empreses públiques locals o entitats del tercer sector. Gairebé tota la resta són de titularitat privada amb un lloguer social, com els de la xarxa de mediació per al lloguer social (16%), els de bancs i entitats financeres bonificats per l'impost d'habitatges buits (13%), o els privats cedits i gestionats per l'Agència de l'Habitatge (7%).

Al conjunt d'Espanya, el lloguer social representa el 2,5% del parc d'habitatge, mentre que la mitjana europea és del 9%, segons dades que també recull el pla territorial. El ventall és molt ampli, des de Grècia o Xipre on el percentatge és zero, fins a Dinamarca (21%), Àustria (24%) o els Països Baixos (30%), on se supera la resta de països de la UE.

Barcelona és el municipi que n'aplega més (21.909), a molta distància de Sabadell (6.075), Terrassa (3.779) i Lleida (3.729). L'Hospitalet de Llobregat (3.603), Badalona (3.099) i Tarragona (2.531) els segueixen. Tenint en compte les proporcions de població, el municipi de més de 5.000 habitants amb una taxa més alta és Guissona, amb 79 habitatges de protecció per cada 1.000 habitants. Amposta (74), Súria (62), Sant Adrià de Besòs (51) i Montmeló (50) també tenen unes taxes altes.