Badalona - Al segle XIX Badalona va experimentar un creixement exponencial a causa de l'arribada del ferrocarril i la industrialització. Aprofitant la demanda d'habitatges, molts propietaris de terrenys van optar per construir carrers de cases de lloguer per tenir una nova font d'ingressos. N'és un exemple el carrer de Pujol, a Dalt de la Vila on el 1831 en Josep Pujol, membre d'una important família pagesa, va fer construir 16 cases adossades al seu terreny.

Unes cases que tenen badiu al darrere però també al davant, un fet poc habitual. Actualment, la zona és privada i encara es conserva el safareig i la font comunitària. Precisament, en aquella època els habitatges s'abastien d'aquest safareig, que s'omplia amb aigua provinent de la Mina de Canyet.

La Dolors Nieto, historiadora i cap del departament de recerca i documentació del Museu de Badalona, explica que en aquella època, al davant de les cases, hi havia una gran extensió de terreny amb horts, els quals van desaparèixer el 1976, quan es va construir l'actual carrer de Pujol.

Una de les singularitats de les cases, que s'han conservat íntegrament com un autètic oasi rural al mig de la ciutat, són els esgrafiats de principi del segle XIX, d'autor desconegut presents a cadascuna de les façanes

Les cases del carrer Pujol formen part de l'espai Bètulo ciutat romana. El subsol està declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) i el 1973 es va descobrir que sota els habitatges hi passava un conducte d'aigua romà del segle I.

En Jordi Casas, fa més de quaranta anys que viu en aquest singular carrer. Un espai d'aire rural conservat al bell mig de la ciutat, a tocar de tots els serveis, però on encara es respira calma, silenci i memòria.