Badalona - Les cerimònies que vetllen als morts es podrien dir que són tan antigues com la pròpia mort. Però s'han de reinventar i adaptar a les noves necessitats que sorgeixin en la població. Segons un informe de la patronal de serveis funeraris de Catalunya, Asfuncat, al 2024 més de la meitat dels morts van ser incinerats, han crescut les celebracions laiques i cada vegada hi treballen més dones en el sector. Per tractar tots aquests canvis estrevistem a la directora general de PFB Serveis Funeraris, Ana Gassió.

Parlem molt de què el sector funerari ha canviat en aquests anys, però de debò ha canviat?

Ana Gassió: Jo porto treballant 30 anys i quan vaig arribar no tenia res a veure amb ara. Abans érem funeràries 'pures i dures' i ara som empreses de serveis. Hi ha hagut una professionalització, una personalització del servei a les necessitats de les famílies. Tot això s'ha produït des de fa molts anys, però crec que de manera més intensa en els últims vint anys.

No només ens adaptem sinó que a vegades ens avancem

Clar, perquè és un sector que s'ha d'adaptar molt a la societat en la qual es viu i als canvis que va havent-hi.

AG: Jo m'atreveixo a dir que no només ens adaptem sinó que a vegades ens avancem. Perquè les excepcions que ens anem trobant, nosaltres ja sabem que es repetiran en un futur. És un aprenentatge constant per enriquir la nostra feina i prestar uns serveis que potser ni tan sols les famílies valoren aquella necessitat, però quan la coneixen pensen que és adient per a ells també.

Les cerimònies són un moment molt religiós, sobretot a casa nostra enfocat a la religió cristiana catòlica, però segons l'estudi d'Asfuncat cada vegada hi ha més cerimònies laiques. Heu notat aquest canvi?

És una evolució de la societat. Si tu vas a les esglésies i estan buides... Hi ha gent que respecta l'última voluntat del que marxa. Però, per edat, els que ara marxen tampoc són molt practicants. Per tant, sí que veiem un increment gradual de les cerimònies laiques, aquí a Badalona estem al voltant del 30%. (A Catalunya al 2024 un 27% de les cerimònies van ser laiques)

Quina diferència hi ha entre una cerimònia religiosa i una de laica?

La família que vol una cerimònia religiosa normalment ho fa per creença, hàbit o respecte. Però, a mi m'agrada afegir un quart punt que és un format conegut, no hi ha sorpreses. Hi ha un ritual i es segueix aquest ritual.

Una cerimònia laica sempre té un punt d'incertesa i nosaltres, com a societat, no estem acostumats a intervenir en públic. Aquestes litúrgies que veiem a les pel·lícules estatunidenques que sempre surten amics i parlen té a veure amb l'educació que han rebut, la qual dona prioritat a saber expressar-se en públic. Ara aquí està canviant. Però si hi ha famílies que volen una cerimònia laica on donar pes a la vida del que marxa han d'intervenir, tot i què això costa molt. Nosaltres tenim una entrevista amb la família i els animem a parlar, moltes vegades amb una cosa tan senzilla com un text que saben que li agradava al difunt. Fins i tot tenim un llibret amb texts que poden utilitzar.

Però també entenem que és un moment delicat.

Abans que parlàvem dels canvis, també hi haurà hagut uns canvis en les religions i costums fruit de les onades migratòries que us haureu hagut d'adaptar.

La religió majoritària després de la catòlica és la musulmana. En aquest cas hi ha qüestions que afecten en l'àmbit legal i sanitari que no es poden complir. Per a ells el cos ha de ser enterrat sense fèretre i mirant a la Meca. Hi ha espais a cementiris de Barcelona, València... on si està adaptat, però està molt limitat i al final el que acaben fent és repatriar els cadàvers als països d'origen. Nosaltres els oferim els ritus previ -han de netejar el cos i preparar-lo- que li donen molta importància i cal respectar-ho.

També ens hem trobat amb hindús, que porten els seus oficiants i opten per la incineració. Nosaltres estem preparats per adaptar-nos a totes les necessitats que puguin sorgir a una família davant una defunció. Encara que no ho fem cada dia.

La covid va disparar les incineracions

Aquí també cada vegada hi ha més gent que opta per la incineració no?

Era un hàbit creixent de manera lenta i segura fins que va arribar la covid que llavors ho va disparar. A Badalona, com a tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona, estem al voltant del 60%.

Mentre que la mitjana a Catalunya és del 52%, segons Asfuncat

Sí, estem per sobre de la mitjana. Hi haurà àrees que estan per sota la mitjana perquè són poblacions més petites que tenen més l'hàbit d'anar al cementiri local. Una modalitat més tradicional que crec que a les ciutats hem perdut, malauradament, una mica l'ànima.

Vosaltres també oferiu els columbaris que són com l'enterrament de les cendres.

També estan a l'alça. Recentment, hem ampliat el nombre de columbaris perquès s'havien esgotat totes les unitats. Ara en tenim gairebé un miler.

També teniu molts espais tranquils com el Jardí del repòs.

Jo mateixa estic sorpresa perquè és un espai on es respira calma. No sembla que hi hagi la carretera just al costat o l'Hospital de Can Ruti que ni es veu. L'espai queda com ensorrat, envoltat per vegetació que ha crescut de manera silvestre i endreçada. Estem contents perquè realment creiem que hem creat un espai de pau.

Cal tenir sensibilitats diverses perquè les famílies són diverses

Abans que parlàvem d'adaptar-se a les noves tendències, ens va sorprendre molt que algunes cerimònies es fan per estríming. Com funciona?

Ho vam implantar arran de la covid perquè la gent no s'hi podia acomiadar. En aquell moment tenia el seu sentit, però ara és molt residual. Es necessita una petició formal de la família i uns processos, no ho fem de forma aleatòria. Jo crec que passa més a Barcelona capital amb famílies on els fills han marxat i potser estan lluny. Anem tan de pressa acomiadant-nos que hi ha gent que literalment no arriba a temps i així estan presents.

Tot i això, i és una opinió meva, crec que és un moment que s'ha de viure. Crec que és millor que t'ho expliquin els qui han estat a mirar-ho per una pantalla. L'acomiadament és un moment molt important i cal respectar l'última voluntat del que marxa. Però aquesta és la meva opinió.

Canviant radicalment de tema, l'Asfuncat també explica que cada vegada hi ha més dones treballant en aquest sector. Notat aquest canvi?

Mare de Déu, i tant! estava més «sola que la una» que es diu. És una satisfacció molt gran, però no perquè hi hagi més dones sinó perquè hi ha maneres diferents de fer les coses. Aquesta feina era molt masculina perquè requeria una força física important, ara no requereix tanta força física i també les dones estan en forma. I després en l'atenció a les famílies cal tenir sensibilitats diverses perquè les famílies són diverses. Tenir només homes o només dones és un error. Nosaltres ens trobaríem a la mitjana de Catalunya, un 44% de la plantilla són dones.

En 30 anys m'han sorprés molt dues coses: la gran quantitat de gent que mor sola i que als enterraments va molt poca gent

Per acabar, ara venen dies...

Intensos

Clar. Com és Tots Sants aquí?

També he de dir que cada vegada són menys intensos. Això d'anar al cementiri la gent no ho fa tant, i si cau en cap de setmana encara menys. Nosaltres ens encarreguem de tenir a punt els cementiris que gestionem, reforcem personal, fem celebracions en record als difunts a la parròquia de Sant Josep de Badalona i al Tanatori de Sant Adrià de Besòs...

Però és veritat que cada vegada ve menys gent a aquest tipus d'actes?

Sí. En les primeres misses que organitzàvem havíem de buscar cadires com bojos i ara omplim l'església com a molt.

En aquests 30 anys m'he adonat de dues coses: la gran quantitat de gent que mor sola, que per a mi era impensable, i crec que hem empitjorat. I una altra és que en la majoria de les cerimònies va molt poca gent. En les que es fan a parròquies sí que arrosseguen una mica més de gent perquè si són practicants està envoltat per una comunitat. Que això crec que passa a totes les religions, a la catòlica i a la majoria. Però crec que aquest sentit de comunitat s'ha perdut i aquestes litúrgies s'han traslladat a només les famílies.