Barcelona - Aquest matí ha començat a l'Audiència de Barcelona el judici contra l'exalcalde de Badalona, Rubén Guijarro, per delicte urbanístic a la Serralada de Marina. Guijarro, que en el moment dels fets jutjats era regidor d'Urbanisme, ha dit davant del jutge que ell es limitava a signar els expedients sancionadors que li arribaven dels tècnics, i que no entrava en la feina tècnica i jurídica. La delegada del Govern a Catalunya, Pilar Díaz, i el regidor socialista Christian Carneado han esperat l'exalcalde a la porta de l'Audiència per donar-li suport.

La Fiscalia de Medi Ambient demana per a Ruben Guijarro i per a dos funcionaris, aleshores el cap de disciplina urbanística i el cap jurídic d'Urbanisme, quatre anys de presó i setze d'inhabilitació per un delicte contra l'ordenació del territori. Els acusa de no perseguir, entre els anys 2018 i 2019, els responsables de diverses construccions il·legals en parcel·les de l'espai protegit de la Serralada. Uns fets sobre els quals els Agents Rurals havien alertat.

El fiscal ha qualificat de surrealista que, un cop van obrir els expedients sancionadors, ja el 2020, ho fessin contra els propietaris, però no contra els ocupants dels terrenys i responsables de fer les construccions.

Rubén Guijarro ha reconegut que no va tenir coneixement dels fets. Ha dit que a l'Ajuntament de Badalona es tramiten milers d'expedients i que, com a regidor d'Urbanisme, ell es limitava a comprovar que els informes tinguessin les firmes pertinents, a més de la seva. També ha dit que no coneixia els altres dos acusats.

Un d'ells, el cap de disciplina urbanística ha explicat que, abans d'aplicar sancions, s'obria un procés de restauració urbanística, tant contra el propietari com contra l'ocupant. Ha dit que en 8 dels 9 expedients oberts, es va restaurar l'espai afectat. I ha assegurat que des de primer moment van perseguir les infraccions.

El cap jurídic, per la seva banda, ha dit que van sancionar els propietaris i no els ocupants per la poca entitat de les construccions. I ha dit que cap dels propietaris sancionats ha iniciat un procés contenciós administratiu.

A les conclusions finals, la Fiscalia ha mantingut la pena de quatre anys de presó i 16 d'inhabilitació i una multa de 7.800 euros per als tres acusats. La defensa n'ha demanat l'absolució perquè, diu, mai van amagar les infraccions ni van intentar beneficiar o perjudicar ningú.