Badalona - Frida Kahlo és la pintora mexicana més influent del segle XX. Les seves pintures són un reflex del seu jo interior, d'una vida marcada per la pèrdua i el dolor. Ara, un estudi de l'Institut Guttmann ha aprofundit en la patologia fins ara desconeguda de Kahlo; la síndrome de la cua de cavall.
La vida de Frida Kahlo va estar marcada pel dolor, tan físic com emocional. Ja de ben petita li van diagnosticar malalties neurològiques com la poliomielitis, fet que evidenciava una cama dreta més curta i feble que, finalment, acabaria perdent. Un defecte que amagava amb els vestits de 'tehuana', les robes tradicionals mexicanes que tant la van caracteritzar. També patia espina bífida, una afecció que es produeix quan la columna vertebral i la medul·la espinal no es formen de manera adequada.
Ara, amb arxius mèdics de l'artista, la doctora Hatice Kumru, neuròloga i doctora de l'Institut Guttman, ha arribat a la conclusió que Frida Kahlo patia la síndrome de la cua de cavall. Una afecció que es va manifestar als 18 anys, quan en un accident de tramvia es va fracturar i dislocar dues vertebres lumbars situades a la part inferior de l'esquena. De fet, aquesta malaltia es pot originar a partir d'accidents, tumors, hernies discals o lesions medul·lars. Escoltem la Doctora Kumru.
Els recursos incipients en la medicina dels anys 20 a Mèxic van impossibilitar el diagnòstic de l'artista, fet que va portar a Kahlo a viure amb un dolor crònic. En aquest sentit, les descripcions i dibuixos dels símptomes de la mateixa pintora apuntaven cap a aquesta direcció; alteració de la sensibilitat a les cames i esfínters així com també a l'àrea sexual i la incapacitat de retenir l'orina. En aquella època, segons Kumru, amb prou feines hi havia medicació i la poca que existia era molt resistent al dolor. Un conjunt de patologies que la van allunyar del seu desig fervent de ser mare, i es que va patir fins a tres avortaments.
Frida Kahlo era una dona molt forta; es va haver de sotmetre a diverses intervencions quirúrgiques al llarg de la seva vida que la van obligar a portar corsé, el que considerava una presó dins el seu propi cos. A Frida Kahlo se l'ha qualificat com un dels màxims exponents del surrealisme, però ella sempre defugia d'aquesta etiqueta perquè assegurava que no pintava el món dels somnis, sinó la seva pròpia realitat. És per això que alguns experts cataloguen l'estil de Kahlo com a «realisme màgic».
Fins i tot la manera de pintar es va veure supeditava al dolor, ja que ho feia estirada al llit amb un mirall lligat al dosser superior per pinta la seva realitat, és a dir, a ella mateixa. De fet, de les 150 pintures de l'artista mexicana, una tercera part són autoretrats.