Pomar - Són les dotze del matí. Hora punta al cementiri de Sant Pere. Cotxes amunt i avall, atapeint els carrers. Autobusos especials de Tusgsal que se sumen a l'habitual línia B3 i que circulen només un dia com avui. El cementiri de Sant Pere està allà a dalt, amb espectaculars vistes al mar i a Barcelona.
En una de les parades espera la Joaquina Montero, qui explica que al cementiri de Pomar hi ha enterrats el seu marit i els seus pares. Ha vingut a deixar-hi flors. 'Jo vinc cada diumenge, no només avui', explica. Ha arribat al cementiri amb l'autobús B3: 'Visc a Llefià i em deixa a la meva porta'.

Milers de persones s'apropen al cementiri de Sant Pere des de tots els punts de la ciutat. Res a veure amb qualsevol altre dia quan el silenci regna.
Inma Camacho està acompanyada de la seva filla, la Zaida Iqbal. 'Venim normalment, però avui és un dia especial i hem vingut a veure el meu pare i la meva àvia', diu l'Inma. La seva filla explica que ha portat un ram de flors i que al gener farà dos anys que va morir l'avi. Han arribat en un dels autobusos especials que passa per Lloreda, on viuen.

No hi ha voluntaris. Si tens el nínxol en un cinquè pis has de demanar algú del cementiri que t'ajudi. No et deixen l'escala, perquè pots caure

Morir costa diners

Flors noves que es canvien per velles. Naturals i de plàstic. Draps per netejar el marbre. Escales amunt i avall. No hi ha voluntaris que hi ajudin. S'ha de cridar personal del cementiri si es requereix. 'Hi ha un paper que diu que si tens el nínxol en un cinquè pis has de demanar algú del cementiri que t'ajudi. No et deixen l'escala, perquè pots caure', diu la Maria Varo després de pujar un munt d'escales entre una zona i una altra d'aquest cementiri amb fortes pujades. En poc més de mitja hora ha visitat quatre nínxols de familiars.

L'acompanya una amiga, l'Antònia Martínez. 'Sents tristor en un dia com avui, perquè ja no els tens a casa, però amb el pas dels anys et vas fer al cas', explica l'Antònia que va perdre el seu marit fa 27 anys. 'Al principi, arribaven dates com el Nadal i seies a dinar o sopar i la taula es veia buida... ara ja ho portem millor', relata. Morir costa diners, i avui també ho recorda.

'El nínxol on està el meu marit va caducar als 25 anys. Em van dir si volia renovar la concessió del nínxol o treure'n les restes, però el meu fill no volia fer això últim'. Li costa 1500 euros que està pagant en quotes de 87 a baix interès perquè diu que amb la pensió que té no pot permetre's abonar-lo tot de cop.

Un cotxe del servei de cementiris, d'una empresa externa, circula durant tot el dia per vigilar que l'activitat flueixi. També treballadors de l'equipament amb armilla groga que ordenen les entrades i sortides de cotxes. Entre dues i tres patrulles de guàrdia urbana estan a la porta i a l'interior. Tècnics de Tusgsal a les parades per informar i coordinar les anades i vingudes d'autobusos que, en hora punta, entre 12 i una del migdia, han hagut de fer cua a la porta per deixar sortir el riu de cotxes, que marxa.