Un estudi relaciona l'antiga Baetulo amb les elits de Tarraco des d'abans de la formació de l'imperi romà

Un estudi relaciona l'antiga Baetulo amb les elits de Tarraco des d'abans de la formació de l'imperi romà
Judit Larios
11/11/2023 - 14:06

Badalona - Un estudi situa a l'antiga Baetulo un material que utilitzaven les elits de l'antiga Tarraco per fer inscripcions, la popular pedra d'Alcover. L'anàlisi de materials recuperats del fons del Museu de Badalona apunta que aquestes relacions existirien des d'abans de la formació de l'imperi romà. La investigació s'ha dut a terme conjuntament amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

La connexió entre Baetulo i Tarraco s'ha fet a partir de l'anàlisi d'una troballa del 2019 que ja feia intuir els arqueòlegs d'aquesta possibilitat. Aquell any es va descobrir l'existència d'una antiga explotació agrària romana a l'antiga fàbrica de l'Estrella, des d'on el productor Marcus Porcius exportava vi a tot l'imperi. Un estudi ha confirmat ara les sospites que les pedres on es trobaven les inscripcions que feien referència a Porcius eren pedra d'Alcover. Aquest material només l'utilitzaven unes certes elits, ja que l'habitual era escriure en pedra local. Els arqueòlegs també han comprovat que no es tracta d'un fet puntual, sinó que hi ha més inscripcions fetes per altres personatges que van viure a Baetulo a finals de la república romana.

Hi ha una relació entre les elits que estarien establertes a Baetulo amb aquelles que ho estan a la capital de Tarraco. Ho coneixíem al segle I dC, però ara estem a finals de la república romana i això realça la importància de Baetulo en aquest context històric.

A partir de la inscripció de Marcus Porcius amb pedra d'Alcover, la investigació va fer una revisió del fons del Museu de Badalona i s'han pogut rescatar almenys tres peces d'excavacions antigues que havien passat desapercebudes. Es tracta de fragments del mateix material trobats en intervencions arqueològiques al jaciment de Can Peixau, al centre de Badalona, entre els anys 1930 i 1957. Tot i que una d'elles no s'ha pogut ubicar en un període concret, les altres dues són també del segle I aC.