Badalona - Veïns del n.º 116 del carrer d'Ausiàs Marc han iniciat una campanya de micromecenatge per fer front a les reformes provocades per l'esfondrament de l'edifici al carrer de Canigó ara fa any i mig. Necessiten uns 400.000€ i demanen l'ajut de la ciutadania per poder recuperar la normalitat.

Arran de l'esfondrament de l'edifici del carrer de Canigó número 9, que va causar la mort de tres persones, els blocs dels voltants es van inspeccionar per comprovar que el sinistre no els havia afectat i per la por que una situació similar es tornés a repetir. Un d'aquests blocs afectats va ser el n.º 116 del carrer d'Ausiàs Marc, que es troba just a la mateixa illa. Arran d'aquells fets els veïns van passar dos mesos fora de casa perquè es pogués apuntalar i assegurar els sostres. Es van retirar els falsos sostres, es van col·locar fustes per totes les cases i han deixat els circuits elèctrics a l'aire. Alguns veïns segueixen amb els forats dels puntals al sostre i alguns mobles desmuntats a l'espera de què es faci la reforma definitiva.

Una mesura temporal que ara cal canviar per bigues de ferro per reforçar l'estructura. El problema: el pressupost. Per fer aquesta reforma calen 400.000€, impossible d'assumir pel veïnat. A la Mercedes, una de les veïnes, se li va ocórrer la idea de fer una campanya perquè la ciutadania pugui aportar la quantitat que vulgui per ajudar amb aquesta despesa tan gran. 'En el bloc hi ha persones grans que tenen una jubilació petita, gent amb hipoteca i que no ens podem fer càrrec, gent a l'atur, amb ajudes socials. És molt difícil i no ens donen cap mena d'ajuda per finançar el que la majoria dels veïns puguem assolir. Ja no només nosaltres, també la resta de comunitats afectades ' explica l'Alfonso, un dels veïns que gestiona la pàgina de micromecenatge.

'El dia que vaig tornar a casa ha estat un dels més feliços de la meva vida'

Veïns com la Joana, de 93 anys, va arribar a aquest pis farà uns 30 anys. Durant els dos mesos que van haver de marxar va estar entre cases dels seus dos fills, però explica que el dia que van poder tornar va ser un dels dies més feliços de la seva vida. 'Vam venir aquí a fer una reunió. Quan ens van dir que podíem tornar i vaig poder agafar les claus, vaig ser feliç de dir que tornava a casa meva' explica Joana. Però aquella felicitat del primer moment ara s'ha tornat angoixa perquè 'cada vegada que vaig al sofà a veure la televisió veig una biga a sobre del meu cap i em fa la sensació que en qualsevol moment pot caure'.

També estava encantada de tornar és la seva veïna de porta, la Dolores, una dona que va amb cadira de rodes i que el que va a trobar més a faltar va ser la vida del barri. 'Vaig estar a una urbanització i allà tot eren cases, si volies fer qualsevol cosa, fins i tot anar a comprar el pa havies d'agafar el cotxe. Trobava molt a faltar la vida de carrer, el baixar i anar a fer una volta o quedar-nos xerrant'. Però tot i la vida activa que tenia abans, explica que arran de l'incident ja no baixa tant al carrer per 'la por que em produeix que en qualsevol moment pugui passar qualsevol cosa, vas pel carrer, escoltes Bombers i directament el meu cap ja pensa que hem de marxar de casa'.

En la seva estada fora de casa tampoc ho van tenir fàcil en Josep i la Mercedes, qui va tenir la idea del micromecenatge. La seva filla té un 96% de discapacitat i van haver de passar per fins a quatre pisos diferents en dos mesos perquè cap s'adaptava a les necessitats de la seva filla. 'Al final vam acabar en un pis on durant uns dies vam estar sense aigua ni llum' ens explica en Josep, taxista de professió que assegura que cada dia passava per davant de casa seva amb el seu taxi amb l'esperança de veure moviment i que li diguessin que ja podien tornar. Ara es fa creus i pensa en com s'ho gestionaran quan hagin de marxar perquè es facin les obres que han de fer-los tornar a la normalitat.

Els veïns del 116 d'Ausies Marc han volgut recordar-se del bloc de Llefià que també ha patit un esfondrament parcial aquesta setmana. Els aconsellen que tinguin 'paciència amb una situació tan dura, perquè a casa no s'està com enlloc'. També han recordat quan fa un mes es va haver de desallotjar el nº 115 del seu carrer, just al seu davant, per l'aparició d'esquerdes a l'edifici. 'Ens queien les llàgrimes a tots' explica l'Alfonso.

Les administracions negocien pel finançament

Recordem que l'Ajuntament va subvencionar la instal·lació de puntals, però que la reforma, d'uns 25.000€ per pis, ha d'anar a càrrec de la propietat. Tot i que la Generalitat havia posat sobre la taula que el consistori avalés les obres mitjançant l'Institut Català de Finances, l'executiu local assegura que la llei d'hisendes locals no permet dur a terme aquestes gestions.

L'executiu assegura que està buscant una solució que sigui factible tècnicament i que no el comprometi patrimonialment. Pel govern la solució passa per aconseguir crèdits tous de les entitats financeres o subvencions de diferents administracions.