Quan el rock ens va transformar

El 20 d'octubre de 1976, el Pavelló del Club Joventut Badalona es va convertir en l'epicentre de la música underground en acollir el primer concert a Espanya de Patti Smith, qui aleshores presentava el seu aclamat àlbum “Horses”. En una Espanya en plena transició, la ciutat de Badalona va assumir un paper protagonista inesperat, esdevenint la seu d'una autèntica revolució sonora que avui, cinquanta anys després, reneix en la memòria col·lectiva.

L'esperit d'una generació

A mitjans dels setanta, anar a un concert de rock no era un simple acte d'oci ni una experiència de consum massiu com la que omple estadis en l'actualitat. Era una declaració d'intencions, una vivència marginal i contestatària que oferia un refugi vital a una joventut d'un país que tot just sortia del franquisme. Tal com explica el periodista Jaume Vidal, «el rock representava alguna cosa més que música; en aquell moment era una expressió, un tema fins i tot vital». Per als joves de l'època, veure sobre l'escenari figures com la mateixa Patti Smith, Frank Zappa, Tangerine Dream o la banda Traffic no era només gaudir del seu repertori, sinó abraçar un estil de vida lliure i alternatiu a la rigidesa del moment.

Premsa musical i rumors de vestidor

Sense telèfons mòbils ni xarxes socials, la informació sobre les estrelles internacionals arribava filtrada per revistes especialitzades com Disco Express, Popular 1 o Vibraciones, fet que alimentava tota mena de mites i fabulacions. Des del rumor que Elton John exigia la visita de vint joves al seu camerí fins a la famosa llegenda urbana difosa per la premsa que assegurava que Patti Smith s'havia masturbat durant la seva actuació a Badalona. Aquestes històries s'incorporaven a la memòria dels assistents en una atmosfera on la gent acostumava a veure allò que la pròpia mitificació del rock l'empenyia a imaginar.

El caos organitzatiu i la naixent "primavera pop"

L'èxit massiu del rock va agafar totalment desprevingudes les administracions i els promotors locals. L'absència de dispositius policials o de transports públics especials provocava que el públic abandonés el pavelló en riuades humanes i busos col·lapsats. Tot i les cadires de fusta plegables de dubtosa qualitat i els problemes logístics, aquells espectacles destacaven per la seva connexió humana, amb actuacions de tres hores que deixaven lloc a moments íntims i temes acústics improvisats. Aquella etapa d’esplendor, batejada per Josep Maria Pallardó, locutor de Ràdio Joventut, com la "primavera pop", va obrir la porta de Badalona i Catalunya al circuit internacional, canviant per sempre la cultura dels directes.