L'art de passejar entre els morts

Viatjar és, en essència, buscar una connexió profunda amb la història i la bellesa. Aquesta curiositat porta cada vegada més viatgers a creuar el llindar dels cementiris, sense la necessitat de plorar cap pèrdua durant la festivitat de Tots Sants. Lluny de ser una moda “friqui” recent, la fascinació per la memòria dels qui ja no hi són és un impuls humà tan antic com la mateixa civilització.

Tal com remarca Dani Gutiérrez, de l’agència de comunicació turística Kribatis, «el necroturisme és un concepte molt ampli, perquè no es limita a anar a cementiris. Quan visitem Roma i anem a les catacumbes, o ens fem una foto a Egipte amb les piràmides, estem fent necroturisme». Aquesta pràctica abasta també els espais de memòria i reflexió davant grans tragèdies històriques, des del Museu de la Pau a Hiroshima fins al Memorial de l'11-S a Nova York.

La geografia del record

La relació amb els morts va canviar definitivament al segle XIX amb l'arribada dels cementiris-jardí. El famós Père Lachaise de París va marcar el camí: sense èxit en els seus inicis, va decidir atraure el públic traslladant-hi les tombes de celebritats com Molière, Oscar Wilde o Jim Morrison.

En creuar les nostres fronteres, l’homenatge als difunts es tradueix en paisatges absolutament singulars. A Itàlia, el cementiri de Staglieno a Gènova s'aixeca com un autèntic museu a l'aire lliure replet d'escultures, mentre que a Buenos Aires, la Recoleta exhibeix grans panteons modernistes. Aquesta solemnitat també pot prendre formes austeres com la del cementiri d'Arlington als Estats Units, on reposa JFK entre més de 400.000 tombes militaritzades; un minimalisme que contrasta amb la màgia nocturna d'Okinoin al Japó, on centenars de fanals il·luminen el recinte budista més gran del món.

Passió funerària a casa nostra

Aquest llegat no ens queda gens llunyà, ja que el nostre patrimoni guarda tresors funeraris d’un valor incalculable. La rivalitat dels antics indians, els catalans que van fer fortuna a les Amèriques, va generar una peculiar "lluita d'egos" per veure qui bastia el mausoleu més grandiloqüent, deixant obres mestres com el cementiri municipal de Lloret de Mar, un dels millors conjunts d'art funerari modernista d'Europa.

Avui, passejar per aquests espais és una gran experiència cultural, i Badalona en té un dels millors exemples. Al cementiri de Sant Crist, les visites guiades especials permeten descobrir el panteó de la família Bosch, creadors de l'Anís del Mono, una construcció impressionant amb unes escalinates que no deixen ningú indiferent.