El Síndic avala la resposta de l'Ajuntament davant l'esfondrament del carrer Canigó

El Síndic de Greuges considera que l’Ajuntament de Badalona ha actuat correctament arran de l’esfondrament al carrer Canigó. La institució ho conclou en un informe elaborat després de demanar informació a les diferents administracions implicades, també l’AMB i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per valorar la seva intervenció davant de l’accident i la resposta als veïns afectats. Les tres administracions, segons el document, "han actuat correctament dins del marc de la normativa aplicable i d'acord amb les seves respectives competències". Això sí, el Síndic creu que els fets a l’illa de Canigó evidencien la necessitat d’impulsar programes per promoure la inspecció i rehabilitació dels edificis envellits.

Davant les queixes de les famílies per les dificultats d’assumir el cost de les obres que se’ls han ordenat, el Síndic confirma que les diferents opcions de finançament que s’han valorat fins ara són inviables. D’una banda, l’Institut Català de Finances no pot atorgar crèdits tous perquè no pot finançar persones físiques i les línies de finançament han d’anar adreçades a les comunitats de propietaris. El problema és que, en la majoria d’edificis, aquesta comunitat no està constituïda perquè no hi ha una divisió horitzontal de la propietat. La rehabilitació dels pisos afectats tampoc compleix els requisits per beneficiar-se de la Llei de Barris, ja que en molts casos el projecte de reforma no incorpora accions socials ni ambientals, tal com s’exigeix.

Per tot plegat, el Síndic demana seguir donant suport a les comunitats i buscar la millor solució per finançar la rehabilitació dels blocs. També recomana que s'adoptin mesures cautelars per evitar el risc de col·lapse i que es valori prorrogar l'execució de les obres fins que els propietaris trobin la manera de pagar-les.

Una qüestió d'interès general, segons el Síndic

El Síndic també fa diverses consideracions generals, ja que assenyala que el de Canigó no és un cas aïllat. De fet, en menciona d'altres com el de l'edifici del carrer Pirineus de Santa Coloma de Gramenet o del carrer Mare de Déu de Lorda, també a Badalona. "Es tracta d'edificis situats majoritàriament en barris amb rendes baixes, en què bona part del residents pertanyen a col·lectius vulnerables", assenyala l'informe. I afegeix que són pisos construïts als anys 60, quan va haver-hi un fort increment de l'edificació per acollir persones migrants: "Es prioritzava la rapidesa dels processos constructius i la reducció dels pressupostos", sumat al fet que "hi havia una regulació urbanística i tècnica escassa". Per tant, el que tenen en comú aquests pisos és que es caracteritzen per requerir més actuacions de conservació i més cares, alhora que els seus propietaris no tenen prou recursos per fer-se'n càrrec.

El Síndic recorda que són els propietaris els qui tenen el deure de mantenir les condicions d’habitabilitat dels pisos i d’assumir els costos que es derivin de la seva rehabilitació. Per la seva banda, els ajuntaments han d’ordenar que s’executin les obres necessàries per garantir aquestes condicions. Per això, més enllà de ser una qüestió privada vinculada a la propietat, el Síndic defensa que "el manteniment i la rehabilitació del parc immobiliari construït és una qüestió d'interès general".

Així, la institució creu que cal repensar les Inspeccions Tècniques del Edificis, incorporant proves addicionals, com la revisió estructural amb sensors o el mesurament de les humitats. A més, aposta per impulsar ajuts econòmics per incentivar les comunitats amb menys recursos a complir amb la seva obligació de fer la ITE i les obres pertinents. Per últim, recomana elaborar un cens dels edificis susceptibles a patir accidents similars, ja sigui per l’època en què van ser construïts o per la falta de manteniment, i a reforçar les inspeccions per controlar que tinguin la ITE.