Els resultats de les eleccions a Badalona tornen a ser una incògnita. Després que el 2015, contra tot pronòstic, Dolors Sabater s'alcés amb la vara d'alcaldessa, la ciutat ha viscut una muntanya russa política, els efectes de la qual s'arrosseguen fins a un 28 de maig on resulta impossible fer un pronòstic clar.

Badalona - Fem un petit recordatori: el govern de Guanyem, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa (amb el suport a la investidura de PSC i CiU) es trunca el 2018 quan Sabater perd una moció de confiança en pactar PSC, PP i Ciutadans, que escullen el socialista Àlex Pastor com a alcalde durant només un any. El 2019, el PP torna a guanyar i, malgrat que la primera força de l'esquerra és la coalició de la Badalona Valenta (formada per Guanyem i ERC), Pastor aconsegueix mantenir l'alcaldia en jugar-s'ho tot a l'últim moment en un ple d'investidura d'infart on els de Dolors Sabater retiren la seva candidatura per evitar que Xavier García Albiol torni a governar. Això sí, les relacions entre socialistes i Guanyem queden malmeses, i encara ho estarien més a l'abril 2020, quan Pastor ha de dimitir en ser detingut sota els efectes de l'alcohol en ple confinament. Aleshores, Sabater allarga la mà a un govern compartit amb Rubén Guijarro que no arriba a bon port i condueix, també contra tot pronòstic, a Garcia Albiol a l'alcaldia. Però serà breu. El novembre de 2021, després de l'aparició del popular als papers de Pandora, l'oposició pacta una moció de censura que destrona Albiol de l'alcaldia. Guanyem, però, es queda a l'oposició.

Uns comicis a cara o creu
Tres alcaldes en un mandat i lleialtats ferides entre algunes forces autodenominades progressistes. Així arribem a les eleccions de 2023. Hi ha una tendència que podem donar quasi per certa: el PP té tots els números de guanyar les eleccions. La diferència amb els seus adversaris és molt àmplia: Albiol compta amb 11 regidors i, després de trencar-se la Badalona Valenta, el segueixen els socialistes amb 6.

Som davant d'unes eleccions a cara o creu. A diferència de 2015, quan no es podia descartar que Albiol perllongués l'acord d'investidura amb CiU, i de 2019, quan els populars aspiraven que el PSC els tornés el favor de fer foragitar Sabater de l'alcaldia, aquest 2023 les combinacions semblen més limitades. És a dir, tot apunta que, si Albiol no obté la majoria absoluta dels 14 regidors, només pot esperar el desacord de la resta de forces per arribar a un pacte d'investidura.

El PP només té una possibilitat: la majoria absoluta
Albiol ha demostrat que creix en nombre de vots tant quan governa com quan és a l'oposició. Ho porta fent des de 1991. Ara bé, a Badalona no hi ha hagut cap majoria absoluta des d'aquell mateix any, amb el socialista Joan Blanch. Caldrà veure, també, quin efecte té en el seu electorat l'aparició del popular en els papers de Pandora o el front judicial que manté obert per la instal·lació de les antenes de telefonia mòbil a la caserna de la Guàrdia Urbana. I no podem oblidar que avui l'espectre centre-dreta està més atomitzat que mai: a Badalona es presenten, a banda del PP, Ciutadans, Vox, Valents i el Front Nacional de Catalunya. Encara que guanyi les eleccions, Albiol ho té més difícil que mai, perquè sembla improbable que cap altra força li doni suport per investir-lo i, molt menys, per formar govern. En aquests divuit mesos a l'oposició, els populars han intentat desgastar el govern amb l'arma llancívola de la inseguretat, sobretot a través de les xarxes socials, on Albiol està fent-se més present que no pas als mitjans de comunicació.

El PSC vol rendibilitzar els divuit mesos d'alcaldia
El PSC de Rubén Guijarro, amb 6 regidors, ha aconseguit esborrar el record d'Àlex Pastor, i fins i tot, el de Jordi Serra, l'alcalde que va deixar el PSC amb el seu pitjor registre: 4 regidors, el 2015. En aquests divuit mesos, Guijarro ha estat al capdavant d'un govern amb més partits que mai (els socialistes comparteixen govern amb ERC, Badalona en Comú Podem i Junts), però que no ha deixat que es veiessin les costures ideològiques que el conformen. El final del procés sobiranista català ha ajudat. En divuit mesos, Guijarro s'ha esforçat a treure pit d'esdeveniments com la Copa del Rei, que l'ha ajudat a donar-se a conèixer, ja que, al cap i la fi, es converteix en candidat per la dimissió de Pastor fa poc més d'un any. Haurem d'esperar al 28 de maig per comprovar si tot el seu electorat coincidia en la necessitat de fer fora Albiol. Llegint el retrocés electoral dels socialistes des que Maite Arqué era alcaldessa, resulta evident que part de l'electorat socialista fa frontera amb el del PP.

ERC vol donar la sorpresa i aspira a l'alcaldia
Esquerra Republicana ha passat de ser un partit minoritari el 2015 a tenir opcions a l'alcaldia. O això és el que pronostiquen els republicans, que confien en el paper preponderant que té el partit a la Generalitat. El seu candidat, Àlex Montornès, ha tingut poc temps per donar-se a conèixer després que fa dos anys el número 1 de la formació, Oriol Lladó, deixés l'escó per desavinences amb la direcció local. El 28 de maig desvetllarà si a Badalona els republicans (ara sense el suport de Guanyem a la coalició) aconsegueixen obtenir els mateixos 7 regidors que els acostarien a la vara d'alcalde. Ara bé, tot i absorbir a les llistes l'exregidora de Guanyem Carme Martínez, els republicans poden veure frenat el creixement que esperen si Sabater sap mantenir el seu electorat.

Guanyem confia en Sabater per mantenir la força
Dolors Sabater ha tornat a presentar-se com a candidata a Badalona després de deixar l'escó de regidora el 2021 per ser diputada de CUP-Un Nou Cicle per Guanyar al Parlament de Catalunya. El seu retorn a la política local va ser una sorpresa només per a alguns, i és que la formació municipalista no ha sabut trobar una alternativa clara a l'exalcaldessa. Sabater va trencar esquemes amb els 5 regidors el 2015, i va millorar resultats amb la coalició amb ERC el 2019, amb 7 regidors que no li van servir, però, per revalidar l'alcaldia. Les relacions amb el PSC van quedar tocades després de la moció de confiança i dels desacords que van portar Albiol a l'alcaldia, però des de l'oposició han ofert diàleg al govern en diverses ocasions i s'han presentat com l'antítesi d'Albiol per evitar que recuperi l'alcaldia. L'efecte de Sabater en aquests comicis és una incògnita, sobretot tenint en compte que serà la primera vegada que Guanyem se sotmetrà en solitari a les urnes des de 2015 (tot i que en realitat ho fa de la mà d'una formació sense representació, Esquerra Unida i Alternativa). A més, tant ERC, com els comuns i Junts aspiren a robar-li l'electorat que li hagi perdut la confiança. Però si la seva representació és prou significativa, i Albiol no obté majoria absoluta, tindrà un paper clau a l'hora de decidir qui aixeca la vara.

Els comuns volen treure pit de la seva capacitat de sumar
Badalona en Comú Podem manté dos regidors des de 2015, quan encara es van presentar sota les sigles d'Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida. Des d'aleshores han governat de la mà amb Guanyem, i, després de caure l'executiu del qual formaven part, van acostar-se al PSC, amb qui van pactar fins a la caiguda d'Àlex Pastor. Els ecosocialistes fan bandera d'aquesta capacitat de 'sumar' amb les forces de progrés, amb qui van repetir pacte el 2021. Les files dels comuns no amaguen sentir-se més còmodes amb el PSC que amb Guanyem i, de fet, esperen treure profit del possible retrocés de la formació de Dolors Sabater. Compten que els ajudi l'efecte Colau, que manté bones perspectives a Barcelona, o, fins i tot, el de Sumar de Iolanda Díaz. El lema triat per a la campanya ha estat 'La Badalona que suma'.

Junts confia en la feina de Torrents per esgarrapar vots a ERC
David Torrents, de Junts, només té un regidor a l'Ajuntament, la menor representació de l'antic espai convergent des que votem l'alcaldia de Badalona. En tan sols 18 mesos, però, Torrents s'ha fet notar com a regidor de Protecció Social en uns mesos especialment complicats pel que fa als més vulnerables, des de la pandèmia a l'esfondrament del carrer Granada. També ha tret el cap als mitjans nacionals en ser escollit secretari d'organització del partit en l'àmbit nacional gràcies a la seva proximitat amb Laura Borràs (tot i que van caler dues votacions). Junts també aspira a millorar resultats buscant la frontissa amb ERC. En aquests mesos, mimetitzant el xoc dels dos partits a escala catalana, Torrents no ha estalviat crítiques cap a Àlex Montornès, a qui ja ha advertit que no li donarà els seus vots si els republicans són la primera força progressista. A diferència de Barcelona, a Badalona Junts no ha arribat a cap acord amb PDeCAT, que manté els drets electorals dels anteriors comicis locals i es presenta amb unes altres sigles. Per tant, una part dels vots de Junts podrien desviar-se a la candidatura de Badalona Suma, del candidat Àlex Romero, qui, per cert, és l'alcaldable més jove amb només 20 anys.

La darrera incògnita: la participació
En les eleccions de 2019, Badalona va tenir la participació més gran en uns comicis locals des de 1979. Un 63,8% dels badalonins amb dret a vot van acostar-se a una mesa electoral, quasi 6 punts més que el 2015. És aquí on la Llei d'Hondt pot jugar un paper determinant a l'hora de sumar regidors. Per posar un exemple, tot i que, el 2015, el PP va sumar quasi 4000 vots més que el 2011, va perdre 1 dels 11 regidors que tenia.