Badalona - El passat mes de novembre, sortien a la llum dos documents que posaven en dubte la continuïtat de la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet. Per una banda, la Intervenció del mateix ajuntament emetia un informe desfavorable sobre l'auditoria dels seus comptes. L'òrgan considerava que existeix «una incertesa material que pot generar dubtes sobre la capacitat de l'entitat per continuar en funcionament». Per altra banda, el Tribunal Arbitral de Barcelona intervenia entre la Fundació i el privat que explota el centre comercial, Vila Badalona, per desavinences sobre el cànon econòmic que reverteix en la fundació. En les seves conclusions, el TAB deixava per escrit una veritat a crits: que el pla inicial no s'ha arribat a desenvolupar mai completament. Per a Vila Badalona, pertanyent a la constructora SACRESA, aquesta situació ha tornat el projecte inviable econòmicament, i per això demanava la flexibilització del cànon i l'ampliació de la concessió de cinquanta a setanta-cinc anys. En el marc d'aquella mediació, el maig de 2022 van testificar persones vinculades directament amb el projecte de la Capital, com Jordi Villacampa i el vicepresident del club, Josep Puig, o l'arquitecte Joan A. Sanhauja. Tots tres es remunten a problemes i contratemps que trobem ja als fonaments del projecte, sobre els quals es va aixecar un gegant que ha trontollat en diverses ocasions.

Com el mateix TAB descriu en el seu escrit de mediació, la naturalesa publicoprivada d'aquesta iniciativa resulta més que evident des del principi. De fet, segons assenyala, l'informe de l'any 2000 nomenat Projecte Badalona, Ciutat Europea del Bàsquet ja diu: «No estem davant un projecte esportiu o comercial més, sinó davant la necessitat de mantenir les senyes del Club Joventut Badalona, vinculades a la identitat de la ciutat. Senyes que, a més, són intersocials: és una responsabilitat vers el llegat rebut». La mateixa Maite Arqué, alcaldessa socialista, defensava la relació entre l'esfera pública i la privada per desenvolupar, llavors i en el futur, projectes d'aquesta envergadura; una fórmula criticada des de l'inici del projecte pels comerciants de la ciutat.

Volien lligar gossos amb llonganisses

El més gràfic de tots els testimonis és el de Joan A. Sanhauja, arquitecte de SACRESA, per a qui el cànon «no va ser tant una contraprestació com un instrument de suport al club de bàsquet: es volien lligar gossos amb llonganisses».

Jordi Villacampa, qui tenia un triple paper —al club, a l'UTE vinculada al projecte i a la Fundació—, assegura en el seu testimoni que La Penya va ser la veritable impulsora de tot el projecte. Afegeix, però, que els principals implicats, entre ells Arqué, es van deixar «endur per l'entusiasme: En aquells anys es pensava que tot es podia fer, i les previsions inicials d'inversió van passar de 39 milions d'euros a 107 milions».

En aquells anys es pensava que tot es podia fer, i les previsions inicials d'inversió van passar de 39 milions d'euros a 107 milions.

Una mostra d'aquell entusiasme la trobem en les paraules de Villacampa, Arqué o Josep Puig, director de l'equip d'arquitectes i vicepresident del club durant vint anys, que ja visualitzaven l'any 2003 una «nova centralitat» que connectaria la Capital amb el futur canal del Gorg. Un canal, recordem-ho, que en el projecte original de l'arquitecte Manuel de Solà-Morales arribava fins a la Plaça de Josep Tarradellas. Finalment, es va quedar a la meitat.

Inviabilitat endèmica

Les veus sobre la inviabilitat econòmica del projecte no es van fer esperar. Ja a principis de 2004, el mateix Villacampa assegurava que la Capital Europea del Bàsquet no tiraria endavant si no s'ampliava la superfície comercial. Amb les màquines aturades, Villacampa, fins i tot, qüestionava la continuïtat del club. Es posava sobre la taula una modificació del projecte, que suposava l'ampliació a dotze mil metres quadrats de la superfície comercial del centre, en comptes dels set mil inicials. Ràdio Ciutat ho explicava així:

Si tirés endavant la voluntat de la Penya i de la constructora, SACRESA, per modificar el projecte fet fa cinc anys, l'oci ocuparia un 66% de l'espai del parc temàtic i el comerç, un 33%. Les obres, ara per ara, estan aturades. Tant el Club Joventut com SACRESA se supediten a la decisió a l'Ajuntament per tal de començar a treballar. El consistori i la Generalitat són, en darrera instància, qui poden decidir si s'amplia o no la superfície comercial.

La preocupació arribava a l'arena política. Tant des d'Esquerra Republicana com des d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, socis de govern del PSC, titllaven de radicals i poc encertades les paraules del president del Club Joventut de Badalona. El PP demanava transparència i exigia l'estudi econòmic que avalés aquesta modificació. I des de Convergència i Unió es preguntaven com podria afectar aquesta ampliació als interessos de l'hipotètic Corte Inglés a Can Llamas, que finalment mai va arribar.

El maig de 2004, els comerciants de Badalona es manifestaven per protestar contra la remodelació del projecte original, i, de nou, denunciar que es destinessin terrenys públics a una explotació comercial. En aquell marc, el partit socialista sortia a defensar la necessitat de garantir la viabilitat del projecte i treia a la llum el Pla d'Ordenació d'Equipaments Comercials: Badalona necessitava ampliar l'oferta comercial en 25.000 mil metres quadrats. Quan la qüestió va arribar al ple, la sintonia entre totes les forces polítiques es començava a fer evident: tant convergents com populars defensaven la necessitat de garantir la pervivència de La Penya. L'alcaldessa, Maite Arqué, assegurava que el projecte permetria revitalitzar el barri de La Salut i reestructurar la zona, «per evitar que Badalona quedi tancada en si mateixa».

SACRESA sempre va concebre que participava en un acord polític.

Si ens fixem un moment en el document de conclusions del TAB, trobem que «per a Josep Puig o per a Jordi Villacampa, en testificar, SACRESA sempre va concebre que participava en un acord polític».

Arribats a aquest punt, revisem la cronologia:

► Al juny de l'any 2000 es van assentar les bases econòmiques el projecte Capital Europa del Bàsquet, que definia la quantificació del cànon contractual. Aquest document serà essencial en l'actual controvèrsia entre Vila Badalona i la Fundació, ja que, mentre els primers basen bona part de la seva argumentació en aquestes xifres, per a la Fundació eren «simples previsions: era un Excel».

► L'octubre de 2001 es publica al DOGC l'acord de la comissió d'Urbanisme de Barcelona pel qual s'aprova el Pla Especial d'Ordenació de Volums i Usos al voltant del Turó d'en Caritg i el Palau Municipal d'Esports.

► El 24 de gener de 2002, el ple de Badalona adopta els següents acords:

• Constitució d'un dret real administratiu d'ús privat sobre els terrenys públics afectats.

• L'aportació de l'esmentat dret a la Fundació.

• S'estableix que l'únic actiu de la Fundació és la concessió administrativa dels terrenys per cinquanta anys.

• Aprovació del plec de condicions per regular l'ús privatiu dels terrenys.

En aquells moments, el projecte incloïa alguns elements que mai van veure la llum, com una residència d'esportistes, l'hotel, el museu interactiu i un restaurant a l'interior de l'emblemàtica estructura amb forma de pilota. Fins i tot, es parlava d'un complex que ocuparia les dues bandes de la C-31. Ràdio Ciutat de Badalona ho explicava així:

El ple de l'Ajuntament ha aprovat, amb l'abstenció d'Esquerra Unida i Alternativa, un dels socis de govern, la creació de la Fundació Badalona, Capital Europea del Bàsquet. Aquesta fundació mixta, que haurà de tirar endavant el projecte al barri del Gorg, està formada pel Club Joventut Badalona i l'ajuntament de la ciutat. El complex lúdic i esportiu entorn del món de la cistella començarà a construir-se a banda i banda de l'autopista, a la zona del Palau Municipal d'Esports, a partir de la primavera. La Capital Europea del Bàsquet tindrà una superfície de cent mil metres quadrats, dels quals la meitat es destinaran a places d'aparcament. Entre altres equipaments, hi haurà sales de cinema, un museu interactiu, pistes poliesportives i comerços especialitzats. L'element visual que destacarà serà un edifici amb forma de pilota de 36 metres de diàmetre.

► El 5 de juliol de 2002 s'atorga el contracte de construcció, gestió, explotació i conservació de projecte Badalona Capital Europea del Bàsquet entre la Fundació i una UTE formada pel Club Joventut Badalona i SACRESA.

► El 22 d'octubre de 2002 la Fundació comença a rebre el cànon fixat al contracte.

► L'abril de 2003 es col·loca la primera pedra. Aquesta va ser la convocatòria de premsa del govern de la Generalitat:

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, assistirà demà, dissabte 11 d'abril, a les dotze del migdia, a l'acte de col·locació de la primera pedra del complex lúdic i esportiu Badalona Capital Europea del Bàsquet, promogut pel Club Joventut Badalona i que estarà ubicat en l'esplanada situada al costat nord de l'autopista C-31, a peu del turó d'en Caritg. El futur centre aplegarà diverses instal·lacions esportives, entre les quals destaquen les sis pistes de bàsquet cobertes i tres de descobertes; un museu interactiu; una residència d'esportistes; diverses pistes poliesportives; sales de cinema; una àrea de restauració; una zona comercial, especialitzada en esports, i un hotel. Entre els elements arquitectònics més vistosos, el complex comptarà amb una construcció en forma de pilota de bàsquet dins de la qual s'instal·larà un restaurant. La inauguració del complex és prevista la primavera de 2005, data en què també el club celebrarà el seu 75è aniversari.

► El novembre de 2003, es signa la col·laboració econòmica entre la constructora SACRESA, diverses entitats financeres i la Generalitat. Es tracta d'una operació imprescindible per iniciar les obres liderada per l'Institut Català de Finances, que vehiculava un crèdit de 48 milions d'euros. El finançament global es xifrava en 58 milions: 10 els posava SACRESA i la resta formaven part d'un préstec a amortitzar en 17 anys per valor de 48 milions. D'aquesta suma, 12 milions corresponien a l'Institut de Crèdit Oficial i els altres 36 provenien d'entitats financeres com el Banc Popular, Caja del Monte o Caixa Penedès.

► Al primer trimestre de 2004 es comença a construir el Centre Comercial Màgic Badalona, que no obriria les portes fins al 2008.

► El 15 de maig de 2011 es subroga en la posició de l'UTE Vila Badalona, pertanyent al grup SACRESA.

► L'any 2018, es dona a conèixer que Fiscalia investiga les aportacions de la Fundació al Club Joventut de Badalona. La causa queda arxivada.

► A principis de 2019 s'anuncia un acord entre l'Ajuntament i la Federació Catalana de Bàsquet per tirar endavant el Museu del Bàsquet Català en paral·lel a la construcció d'un hotel que seria explotat per Barceló Hoteles: 200 habitacions, 35 metres d'altura, vuit pisos i quatre estrelles. Cap dels dos projectes es va arribar a materialitzar.

► 2022. Vila Badalona sol·licita la mediació del Tribunal Arbitral de Barcelona.

2018, l'any més negre per a La Penya

L'any 2018 es feia públic que Fiscalia investigava l'exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per presumpta prevaricació sobre les ajudes que l'Ajuntament hauria donat a La Penya a través de la Fundació. Tot i que la causa es va arxivar finalment, les aportacions econòmiques cap al club quedaven bloquejades i l'Ajuntament, ja amb Dolors Sabater al capdavant, no trobava la fórmula per desencallar la situació. La dissolució de la Fundació i del mateix club es posaven sobre la taula de manera més palpable que mai.

El 16 de febrer d'aquell any, el club emetia un comunicat que deia, entre altres coses:

► El Consell d'Administració convoca la Junta d'Accionistes per informar sobre la situació de la societat i prendre les decisions oportunes.

► Les circumstàncies que provoquen aquesta decisió tenen la seva causa en la manca de liquiditat del club per la falta d'ingressos que, inclosos en el pressupost anual del club i que havien estat compromesos fins i tot públicament per l'Ajuntament de Badalona, coneixedor en tot moment del pressupost i circumstàncies econòmiques de la societat, no s'han produït.

► El Club Joventut Badalona no és només un club esportiu sense ànim de lucre sinó que és el principal impulsor del bàsquet base a la ciutat, a més de l'ànima i imatge de Badalona, i la seva subsistència com la d'altres equips del país, requereix la involucració i impuls per part de la seva ciutat.

► Pel que fa a la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet, aquesta es va crear l'any 2002 i els seus ingressos provenen del pagament abonat per la Societat Vila Badalona, explotadora del Centre Comercial Màgic, amb les següents finalitats i activitats:

a) Promoció, difusió, millora i conservació del Palau Municipal d'Esports de Badalona.

b) El foment del bàsquet i de la seva vinculació històrica amb Badalona, en tots els àmbits per tal d'incrementar la projecció internacional de la ciutat associada a aquest esport.

► És evident que el Club Joventut Badalona és el principal executor d'aquests fins fundacionals.

► En el pla de tresoreria de la societat estaven previstos ingressos per part d'aquesta fundació per import similar al que havia vingut rebent altres temporades i que en aquesta no s'han produït, tot i que la Fundació disposa de l'efectiu en els seus comptes.

La salvació del club arribaria a l'agost de la mà de la iniciativa privada: Scranton Enterprises, grup inversor de la farmacèutica Grífols, es convertia en accionista majoritari i assegurava la viabilitat del club.

La clau: ampliar la concessió

Arribem a l'any 2022. Vila Badalona, que, recordem, explota actualment el centre comercial, posava sobre la taula un cúmul d'imprevistos (la crisi econòmica, les obres del metro, els sobrecostos, la pandèmia...) que, a parer seu, havia convertit el projecte en inviable econòmicament, especialment pel que fa a la satisfacció del cànon. Qui parla més clar sobre aquests problemes és Josep Puig, qui testifica, de nou en el marc de la mediació del TAB, que el pla inicial es va veure afectat «per noves càrregues d'urbanització imposades per l'Ajuntament, per contratemps geològics, pel redisseny del projecte i per l'increment de preus».

Vila Badalona, qui també reconeix de fet la fórmula publicoprivada de l'acord, assegura que SACRESA ha invertit 50 milions d'euros sense que, «a data d'avui, hagi obtingut algun retorn econòmic», i xifra en 14 milions els diners aportats en concepte de cànon. Demana una flexibilització d'aquest cànon d'acord amb els comptes actuals i sol·licita una ampliació de la concessió dels terrenys de vint-i-cinc anys per fer rendible l'operació. La Fundació, per la seva banda, mostra el seu desacord amb la inviabilitat econòmica que planteja Vila Badalona i assegura que l'ampliació de la concessió no és possible jurídicament.

El TAB conclou la seva mediació estimant la flexibilització del cànon, però no la pròrroga.

La darrera notícia arribava aquesta mateixa setmana, quan l'actual alcalde de Badalona, el socialista Rubén Guijarro, sorprenia anunciant al programa BDN 360º d'aquesta casa que s'està treballant en l'ampliació de la concessió del Màgic, precisament per fer viable la construcció de l'hotel.