6 de març de 2025. Es compleixen cinc anys de la primera mort per covid a Catalunya: una pacient ingressada a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. La seva mort va marcar un abans i un després en la percepció d'incertesa que població i facultatius tenien de la situació. Cinc anys després, la presència del virus als hospitals és ben bé inexistent.

Badalona - Amb la mirada posada en com havia evolucionat la pandèmia a la Xina i en l'actualització de dades de contagi a Itàlia, els professionals de Can Ruti van viure les primeres setmanes amb molta incertesa. El 5 de març de 2020, l'hospital Germans Trias i Pujol ingressava el seu primer pacient per covid-19. Era la Rosalía i no tenia cap vincle amb Itàlia ni amb la ciutat xinesa de Wuhan, origen del virus. Patia un conjunt de patologies prèvies que no feia pensar que estigués infectada pel coronavirus. L'endemà moria, i la seva mort, la primera oficialment diagnosticada, va marcar un punt d'inflexió en la gestió de la pandèmia. Javier Santesmases, l'actual adjunt de gerència de l'Hospital Germans Trias, va ser sotsdirector mèdic durant la pandèmia:

Potser no arribàvem a veure la dimensió que després va adquirir tot plegat, però en aquell moment ens va servir per prendre consciència que la cosa era més greu del que realment volíem assumir.

Durant les següents setmanes, ja amb l'estat d'alarma decretat des del 14 de març, s'incrementaven els ingressos per pneumònies complexes. A principis d'abril, el dia 2, s'arribava al pic de pacients crítics al Germans Trias: 105. I una setmana més tard, al pic de pacients amb coronavirus ingressats a totes les unitats: 716. «La manca d'informació sobre una malaltia extremadament contagiosa ens portava a provar tota mena de tractaments» recorda Santesmases, que reconeix que «fins i tot alguns de dubtosa utilitat».

Els professionals s'enfrontaven a una situació mai viscuda. Els ingressos es multiplicaven, s'agreujaven i s'allargaven en el temps, i tots els recursos van passar a ser destinats a la covid. Santesmases destaca la capacitat exemplar dels professionals d'adaptar-se a les necessitats.

Es van redistribuir espais, tasques; es van formar equips amb professionals de totes les disciplines... Tothom va posar-hi l'espatlla sense pensar-s'ho. Al final, tu has estudiat per a això, per poder ajudar la gent i tirar aquestes situacions endavant, i aquest esperit van inundar l'hospital.

A banda de l'elevada mortalitat, un altre de les conseqüències de la pandèmia va ser la salut mental, tant de treballadors que van haver d'entomar onades consecutives, com de la població que estava aïllada a casa seva. «La incertesa de la primera onada, tant pel desconeixement de la malaltia com pel confinament, va deixar seqüeles importants entre els treballadors» afirma Santesmases, que recorda l'acompanyament que van fer molts professionals en les últimes hores de molts pacients: «Van veure com moltes persones morien sense poder-se acomiadar dels seus familiars.» La fatiga emocional es va allargar setmanes; per a alguns, mesos. El 4 de maig de 2020, l'Hospital Germans Trias va viure el seu primer dia sense cap diagnòstic de covid a urgències i, vint dies després, ja hi havia menys d'un centenar de persones ingressades a tot el centre hospitalari, i menys d'una vintena eren crítics.

També va haver-hi afectacions en el diagnòstic d'altres patologies, que es van endarrerir. «La covid ho va alterar tot, durant la primera onada tots els efectius es van desplaçar a atendre el coronavirus, això va provocar un important retard en el diagnòstic d'altres patologies» explica Santesmases.

Transformació de l'hospital

Les dues primeres onades de la covid-19 van posar al límit el sistema sanitari. El Germans Trias va haver de duplicar la seva capacitat d'hospitalització: de 400 llits es va passar a assumir més de 700 ingressos. També es van incrementar els llits per a crítics, que es van triplicar. Actualment, però, des del centre sanitari alerten de la necessitat de créixer en metres quadrats i reclamen una major inversió econòmica pel manteniment de les unitats existents.

L'arribada de la covid-19 va fer trontollar el Pla Director de l'hospital iniciat l'any 2018, que s'està adaptant a les necessitats actuals del recinte sanitari. Si bé el centre ha crescut en els darrers 5 anys per donar una resposta urgent a les greus conseqüències de la pandèmia, avui dia encara cal guanyar, expliquen, nous espais per a l'hospitalització, amb la posada en marxa de sis nous quiròfans aquest 2025. També per als serveis assistencials relacionats amb la salut mental, les endoscòpies o la Unitat d'Ictus, entre altres. Des del centre afegeixen que cal endreçar i potenciar les consultes externes, a més de reordenar l'actual hospital modular, ubicat a l'aparcament de maternal. «Estem treballant en el nou Pla Director que implica una modificació del Pla Urbanístic, que s'està tramitant amb l'Ajuntament de Badalona», assegura el director de Serveis Generals, Marc Jaumà. Aquesta, diu, és l'eina que tenen per créixer i renovar i consolidar les instal·lacions: «Necessitem més inversió per al manteniment i per augmentar els nostres metres quadrats».

Si fixem la mirada enrere, va ser durant la pandèmia quan es va estrenar el nou espai modular cedit per l'ICO. Un edifici de dues plantes amb capacitat per a una trentena de llits cada una i destinada a l'hospitalització de pacients crítics. A l'abril de 2020 va entrar en funcionament l'Hotel Salut Badalona, ubicat al Rafael Hoteles, que acollia els pacients positius amb una patologia afegida lleu. I al maig s'estrenava, construït en temps rècord, el nou edifici modular annex a maternoinfantil, amb capacitat de fins a 180 llits d'hospitalització, distribuïts en dues plantes per a pacients crítics i no crítics. Va ser al setembre quan van començar les obres per construir l'Hospital Polivalent, amb una capacitat total de 108 llits de crítics que s'activarien segons les necessitats epidèmiques i una vintena de llits de crítics estructurals.

L'edifici de 5.000 metres quadrats ens va permetre reagrupar totes les UCI disperses que havíem anat creant a mesura que avançaven els contagis.

Jaumà assegura que «aquesta construcció va ser possible perquè tot l'equip, tant sanitari com d'infraestructures, va treballar al 100%». El Germans Trias va comptar alhora amb dues unitats hospitalàries de l'Institut Guttmann, ubicat a pocs metres del recinte sanitari. Una setantena de llits van funcionar com a plantes d'ingrés de pacients de l'hospital positius amb complexitat moderada.

Els professionals reconeixen que part de les noves infraestructures, tot i necessàries, no haguessin tirat endavant sense una pandèmia com la viscuda. Segons Santesmases, el sistema sanitari es va reforçar durant els primers anys, però la situació actual no és la mateixa. «Estem en fase de contenció», reconeix.

Situació actual de la malaltia

Cinc anys després, el coneixement de la malaltia és molt diferent. Els tractaments estan molt definits i s'han aconseguit vacunes efectives que han protegit la població. Des de l'Hospital Germans Trias, però, lamenten el baix nivell de vacunació dels col·lectius de risc, ja que en la darrera campanya només un 50% s'hi va vacunar. Per a Santesmases, la gent ha perdut la sensació de vulnerabilitat.

No s'ha de viure amb por, però si una cosa ens va ensenyar la covid-19 és que som vulnerables.

El darrer pic de coronavirus va ser l'estiu passat i la darrera gran onada, l'estiu de 2022. Queda, això sí, la incògnita de la covid persistent, encara sense cura.