Badalona - Aquest divendres, si no hi ha cap gir de guió, vuit famílies seran desnonades d'un edifici en estat ruïnós del carrer Calderón de la Barca de Badalona, sota ordre judicial i amb la presència dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. L'Ajuntament els va notificar el llançament la setmana passada, després d'elaborar un informe que alerta del mal estat de l'edifici.

L'oposició denunciava públicament aquesta situació el passat cap de setmana. Esquerra Republicana criticava que l'executiu local deixés al carrer a aquestes famílies sense donar-los una alternativa residencial, més enllà de la que ofereix el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona. L'alcalde, Xavier García Albiol, a través d'un vídeo a les xarxes socials, assenyalava el mateix dilluns que, en efecte, només se'ls oferirà el suport al qual els obliga la llei. Argumenta que es tracta d'ocupes conflictius:

Mentre jo sigui alcalde, l'Ajuntament es preocuparà dels veïns que no tenen habitatge i que no creen problemes de convivència i d'incivisme. No es preocuparà dels ocupes conflictius.

PARLEN ELS AFECTATS I EL PROPIETARI
Dimarts, com no podia ser d'una altra manera, donàvem veu als protagonistes: els veïns afectats i el propietari de l'immoble. Els inquilins, que es mostraven sorpresos per les paraules de l'alcalde, presentaven davant dels mitjans de comunicació els seus contractes de lloguer, alguns dels quals amb vint anys d'antiguitat. No amaguen, però, que el propietari, al qual pagaven en efectiu, els va deixar de cobrar fa uns mesos. Va ser llavors quan van saber que el lloc on han viscut durant anys ja no és habitable. Tres de les famílies asseguren haver rebut la notificació del desnonament per l'extinció del seu contracte. La resta diu que no han rebut aquest avís, però els Serveis Socials els han comunicat que han de recollir les seves pertinences abans de divendres. Entre la vintena de persones que hi viuen, hi ha almenys tres menors i una dona amb una discapacitat del 90%.

El propietari ha confirmat a Badalona Comunicació que aquestes famílies han pagat entre 150 i 300 euros mensuals per habitatges en estat molt precari que no ha volgut arranjar a canvi de no pujar-los el lloguer. Reconeix que va ser ell mateix qui va presentar la denúncia per demanar al jutge la desocupació de l'immoble i es desvincula de les obres d'ampliació que ha patit l'edifici al llarg dels anys, i que han posat en perill la seva estructura. També assegura que alguns inquilins tenen punxada la llum. En aquest sentit, els afectats argumenten, però, que la finca disposa d'un sol comptador per a tot l'edifici i que se'n reparteixen les despeses. Més enllà d'això, el propietari defensa que no havia tingut mai cap problema amb ells, tot i que ha denunciat haver rebut amenaces arran de la situació dels darrers dies. Diu que tots els contractes han passat pel registre de la propietat i reconeix que, ara per ara, rehabilitar l'edifici li és més costós que tirar-lo a terra.

CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ
Per la seva banda, la plataforma contra els desnonaments Sant Roc som Badalona i la Fundació Salut Alta, que treballa en projectes socials al barri, dona suport als afectats. Reclamen el seu dret a un habitatge digne i que no se'ls estigmatitzi ni acusi de provocar conflictes. A aquestes demandes s'hi sumen tots els partits de l'oposició, que des del debat de grups municipals del programa BDN 360º, criticaven en bloc el vídeo de l'alcalde. Uns i altres, defensen la condició de llogaters dels afectats.

García Albiol tornava a respondre dimecres, novament a través de les xarxes socials. Es manté en la seva qualificació d'ocupes, i assegura que tant els Mossos d'Esquadra com la Guàrdia Urbana han hagut d'intervenir en diverses ocasions en aquest edifici perquè s'hi produeixen baralles. També que alguns dels inquilins llencen les escombraries per la finestra. En efecte, els Mossos d'Esquadra han confirmat que han hagut de personar-se en diverses ocasions a l'edifici per problemes d'incivisme, tot i que han volgut aclarir que no han hagut d'actuar 'mai per baralles ni fets greus'.

DEMANEN UNA ENTREVISTA AMB L'ALCALDE
Finalment, aquest dijous, les vuit famílies s'han presentat a l'edifici del Viver demanant una reunió amb l'alcalde Xavier García Albiol. Volen que els expliqui personalment perquè els titlla de conflictius en els dos vídeos publicats a les xarxes socials. Prop d'una vintena de persones, entre les quals representants d'entitats socials i d'Esquerra Republicana, Badalona en Comú Podem i Guanyem, els han acompanyat a les portes de les oficines municipals. Tècnics de serveis socials han anat atenent cas per cas els afectats, que no han aconseguit entrevistar-se amb l'alcalde. L'alternativa que els ofereix l'Ajuntament, finalment, són tres nits al centre d'emergències de Barcelona.

Per la seva banda, el recentment creat Sindicat de l'Habitatge de Badalona, que ha criticat la gestió d'aquesta crisi tant per part del govern com de l'oposició, ha convocat una manifestació aquest divendres a dos quarts de nou del matí al carrer de Calderón de la Barca. El desnonament està previst per les 10 del matí.

UN PARC D'HABITATGE QUE ES DETERIORA
Tot plegat, ha tornat a posar sobre la taula un problema de fons: l'envelliment i deteriorament del parc d'habitatges de Badalona. A aquest cas, se li suma un altre al mateix carrer Calderón de la Barca el passat mes de juny, el del carrer Granada de l'any passat, una nau ocupada al carrer Orient el 2022 o el col·lapse d'un bloc de pisos del Passatge de La Torre l'any 2019, amb una seixantena de persones afectades directament o indirectament.

Segons les darreres dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, de 2011, a Badalona hi ha gairebé 93.000 habitatges. D'aquests, uns 2.500 són del segle XIX i més de 9.500 d'abans de la dècada dels 50. El volum més gran de construcció va tenir lloc entre l'any 1951 i els 70: Gairebé 59.000 pisos es van aixecar en aquests anys. Segons dades de la Generalitat, l'any 2019 més de la meitat de les comunitats de veïns de Badalona obligades a passar la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) no ho havien fet. El Gremi de Constructors d'Obres de Badalona calcula que l'any 2025 uns 70.000 habitatges haurien d'haver passat aquesta inspecció. A escala catalana, el Consell Assessor d'Infraestructures calcula que hi ha 30.000 edificis a Catalunya que han passat l'ITE, però no han fet les obres pertinents.