Badalona - Amb l'arribada de la pandèmia el Govern Central va instaurar el sistema de cita prèvia a l'hora de fer tràmits a l'administració pública. Una mesura excepcional que de moment encara s'aplica tot i el compromís de l'executiu en suprimir-la. Entitats socials com Càritas denuncien que aquest procediment dificulta la gestió entre determinats col·lectius com ara les persones vulnerables o la gent gran.

De fet el mateix equip de govern admet que serà complicat aplicar la normativa. Un escenari que atribueix a la manca de personal en l'administració pública. D'altra banda, Càritas rebat aquest argument i assenyala que actualment hi ha el mateix número de treballadors que abans de la pandèmia i que, aleshores, la cita prèvia no era necessària. Segons Sònia Lacalle, responsable del programa d'assessoria jurídica social i d'acompanyament en drets de Càritas, es tracta d'una situació que agreuja el problema de base que suposa la bretxa digital. Una realitat entre aquells col·lectius que no poden tenir accés a dispositius amb connectivitat o a persones de la tercera edat que no dominen els nous entorns digitals.

Per a Lacalle es tracta d'un mecanisme obsolet perquè va néixer en un context concret però considera que ara mateix no té sentit. A més, aquest procediment genera el que s'anomena «cues invisibles». Un fenomen que abans era perceptible als carrers però que ara, tot i no ser evident, segueix existint a les llars. L'entitat apunta que la gestió farragosa comporta que molts usuaris perdin prestacions públiques. Unes ajudes que, per llei, tenen dret a rebre-les. Aquest, diuen, és un exemple de la ineficàcia de l'administració pública.