Badalona - Divendres, l'exèrcit israelià va donar un termini de 24 hores al més d'un milió d'habitants del nord de Gaza per marxar cap al sud, una evacuació que l'ONU va qualificar d'impossible. Durant el cap de setmana, Israel ha ampliat el termini per abandonar la zona fins diumenge al migdia. En els darrers nou dies, almenys 2.450 persones han mort a Gaza i 9.200 han resultat ferides, segons les darreres xifres del Ministeri de Sanitat de la regió. Dos experts badalonins sobre el conflicte n'han parlat al Badalona Matí.

L'operació imminent de l'exèrcit israelià, segons els experts, es preveu que no tingui precedents. L'evacuació de Gaza ha estat un repte tenint en compte que és un dels territoris més densament poblats del món i que pateix un setge total. La població restant a la franja espera amb incertesa l'ofensiva «per terra, mar i aire» anunciada pel primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu. El periodista badaloní Joan Roura, especialitzat en el Pròxim Orient, recorda que aquesta és la quarta guerra a Gaza en el que portem de segle i creu que serà la més sagnant de totes.

A jutjar per la quantitat de tropes mobilitzades al voltant de la frontera de Gaza, els advertiments i el to utilitzat pels polítics israelians, probablement estiguem parlant de la més greu d'aquestes quatre guerres.

De fet, Israel ja ha matat a més persones en una setmana que durant l'ofensiva del 2014, que va durar dos mesos i era, fins ara, la més cruenta viscuda a la franja. El badaloní Pasqual Górriz, funcionari de les Nacions Unides al Líban, viu al sud del país, on s'ha ordenat la restricció total de moviment. Explica que durant la darrera setmana s'han produït repetits episodis de llançament de míssils des dels dos costats de la frontera i que molts civils han fugit espantats. Górriz va viure en territori palestí fa dues dècades i coincideix a assenyalar l'increment exponencial de l'activitat militar a la zona.

El periodista Joan Roura tampoc s'explica com Hamàs va poder perpetrar l'atac a Israel el passat 7 d'octubre, que es va convertir en l'operació més letal del grup de resistència palestina. Assenyala que l'ofensiva ha necessitat mesos de preparació i atribueix la ignorància dels serveis secrets israelians o bé a una negligència o a un excés de confiança.

La gran qüestió és com és possible que almenys 1.200 milicians i les seves famílies poguessin estar al cas del que s'estava preparant i que els serveis secrets israelians, amb una xarxa de confidents en territori palestí considerada de les més potents del món, no en sabessin res.

Tot i que és difícil de valorar, Roura creu que la resistència armada contra l'ocupació israeliana, liderada per Hamàs, compta amb un elevat suport per part de la població. Per contra, l'autoritat palestina pateix un desprestigi a Gaza i Cisjordània. El fracàs dels acords d'Oslo, signats fa 30 anys com un primer pas del reconeixement mutu entre Israel i Palestina, ha derivat, segons el periodista, en la involució política del conflicte i la seva conseqüent militarització.