Badalona - Divuit anys després de la seva concepció per part de l'arquitecte Manuel de Solà-Morales, l'11 de maig del 2005, el port de Badalona obria les portes a la ciutadania, malgrat que en aquell moment només s'havia construït el port esportiu i el pesquer, és a dir, el Moll Nord, Capitania i el dic de recer. La infraestructura va suposar el punt d'inflexió per a l'obertura de la ciutat al mar, recorda Francesc López Guardiola, regidor d'Urbanisme que va impulsar l'obra a principis dels 2000.

El port ha estat el gran motor de la transformació del front marítim i de l'obertura de Badalona al mar. Avui la gent s'ho creu molt més que fa vint anys

L'any 2005 es posaven en marxa, doncs, fins a 617 amarradors per embarcacions d'eslores d'entre 8 i 30 metres, i tot just començaven les obres per aixecar els locals comercials del Moll Nord i del Moll de Ribera. Per aquesta primera fase de construcció, que incloïa també un miler de places d'aparcament, l'Ajuntament havia pressupostat 74 milions d'euros. Però, com apuntava l'alcaldessa Maite Arqué en la seva inauguració, això només era “una primera fase”.

Encara faltaven equipaments importants, com un hotel, que no arribaria fins a l'any 2022, i la segona fase d'obres, la construcció dels 300 metres de canal fins al Palau Municipal d'Esports, que s'havia d'iniciar el mateix mes de maig del 2005, però que, no es va engegar fins al 2015. De fet, l'aigua no va entrar pel canal fins al 2023. Encara avui, les obres estan pendents de superar un obstacle important, el viaducte per on han de passar els trens de Rodalies. Actualment, el canal s'ha executat en un 70% i l'actual gerent de Marina Badalona, Imanol Sanz, assegura que estarà operatiu a mitjan 2026:

La data objectiu per tenir el viaducte i el canal completament operatius és entre abril i maig de 2026

El canal preveu 200 nous amarradors i la reordenació de l'espai portuari per acollir embarcacions de més eslora. A més, el port també preveu millorar la connectivitat urbana amb la prolongació del carrer Ponent fins a Eduard Maristany i la construcció d'un pas subterrani a l'estil del de Tortosa, que ha de connectar el port amb el Gorg i la Muralla. “Aquestes obres permetran transformar radicalment la mobilitat i els usos de l'entorn portuari”, apunta Sanz, que destaca l'interès creixent que genera la instal·lació: “Hem rebut visites de delegacions internacionals, com Corea del Sud, i participem activament en fires com Cannes o Palma”.