Badalona - 'Era una presó. Estàvem vigilades tot el dia i teníem un seguit de tasques i activitats religioses obligatòries des del matí fins al vespre'. Així descriu la Maria Forns el dia a dia en un dels centres sota custòdia del Patronato de Protección a la Mujer. Aquesta institució franquista funcionava a mode d'internat per a les dones que actuaven de forma considerada immoral. Una repressió poc coneguda avui dia i que el Grup de Suport a les Represaliades d'aquest sistema de control difon perquè no caigui en l'oblit. Amb aquest objectiu, dues recluses del Patronato van compartir aquest dilluns la seva experiència en una xerrada organitzada per la plataforma de dones Anastàsies Badalona.

Fer-se un petó en un cinema, fumar d'amagat o negar-se a resar són alguns dels motius pels quals una noia podia ser tancada en un dels centres del Patronato. L'organisme, creat el 1941 i dissolt el 1985, justificava que perseguia «la dignificació moral de la dona». Durant aquells anys, milers de noies van ser internades en algun d'aquests centres. La Maria Forns hi va entrar quan tenia 16 anys. Els seus pares, explica, la van internar a instàncies d'un capellà. Hi va estar prop d'un any i ho defineix com una presó: 'Les monges violaven sistemàticament els nostres drets'. Un cop internades, el desconeixement de la seva data de sortida era un dels aspectes que els creava més angoixa.

La Mariona Roca també va ser tancada pels seus pares, que la van denunciar quan tenia 17 anys al·legant que anava 'pel mal camí'. La van portar a un centre a Madrid perquè, explica, l'allunyament de la família també era una eina de repressió. Després d'estar internada durant nou mesos, la Mariona es va escapar, però la van enxampar i va haver de tornar. 'Es volia que fóssim dones submises, no podíem qüestionar res', relata. I recorda que eren obligades a fer feines de neteja i treballar gratis en tallers i en silenci. Sovint, també s'utilitzaven pràctiques psiquiàtriques per exercir el control sobre les joves, com ara psicofàrmacs o, fins i tot, electroxocs.

El nom del Patronato no apareixia en cap dels centres de reeducació desplegats arreu de l'estat espanyol, sinó que es camuflava en una xarxa d'establiments propis i congregacions religioses. De fet, Badalona va comptar amb una d'aquestes institucions al Convent de les Adoratrius.

El Grup de Suport de les Represaliades del Patronato, del qual forma part Maria Forns, va néixer fa un any per denunciar la impunitat dels perpetradors i reivindicar la reparació de les víctimes. La xerrada ha estat presentada per la regidora de Guanyem Badalona, Dolors Sabater, també membre d'aquest col·lectiu.