Barcelona - Els partits catalans han abordat aquest matí el cas del B9, amb posicions confrontades sobre com donar resposta al desallotjament dels seus antics ocupants. La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha defensat l'acció del Govern català a Badalona. Segons Moret, la Generalitat 'està vetllant pels drets fonamentals' i 'treballa per garantir la convivència i la cohesió social a la ciutat'. En roda de premsa a la seu del partit, ha admès que la situació actual és complexa, però ha assegurat que l'executiu treballa per desencallar el conflicte. A més, la portaveu socialista ha carregat contra altres formacions que, segons ha denunciat, 'volen treure rèdit polític i mediàtic de la confrontació'.

Precisament, el PSC de Badalona ha fet aquest dilluns una crida a la calma i ha reclamat responsabilitat institucional i col·lectiva davant els fets que s'han produït els darrers dies a la ciutat. Els socialistes conviden a tota la ciutadania a respectar i facilitar la tasca de les entitats socials i els serveis de Drets Socials de la Generalitat. També denuncien el que consideren una mala gestió del govern municipal i qualifica la situació actual de 'crisi de ciutat'.

Per la seva banda, el portaveu d'Esquerra, Isaac Albert, ha reclamat al Govern que busqui una solució per als desallotjats. Albert ha advertit aquest dilluns en roda de premsa que es tracta 'd'una crisi humanitària evident'. El portaveu republicà ha retret a la Generalitat i a l'Ajuntament de Badalona la discussió de responsabilitats i ha assenyalat que aquesta qüestió no va de competències, sinó de polítiques.

En aquesta mateixa línia s'han posicionat els Comuns. La formació demana al Govern de la Generalitat que faci un acte de valentia pel reallotjament dels antics ocupants del B9. Ho han fet en una roda de premsa aquest matí a Barcelona, on han demanat que s'habilitin espais públics per aquestes persones. Denuncien la incapacitat de les administracions i acusen a Albiol de generar odi i criminalitzar la pobresa. La regidora Aïda Llauradó ha dit que cal obrir un o diferents equipaments públics per acollir-los, almenys per donar una resposta d'urgència. Així mateix, Llauradó ha acusat Albiol d'escampar l'odi i el problema del sensellarisme per diferents barris de la ciutat i de criminalitzar la pobresa.

Més enllà dels partits polítics, també s'ha manifestat l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Aquest organisme qualifica l'actuació 'd'exemple de racisme institucional' i denuncia un discurs estigmatitzador per part d'algunes autoritats. Diverses organitzacions de drets humans i relators de l'ONU han alertat que el desallotjament vulnera el dret a un habitatge digne i podria constituir un tracte cruel, inhumà o degradant. L'ONU insta les administracions a oferir alternatives habitacionals i a combatre la discriminació.

El desallotjament del B9, a Europa

En un missatge al seu perfil d'X, l'eurodiputada de Podemos Isa Serra ha anunciat que el partit farà arribar una bateria de preguntes amb sol·licitud de resposta escrita a la Comissió Europea en relació al B9.

El text assenyala que aquest tipus de desallotjaments forçosos, sense avaluació individual ni allotjament alternatiu, poden constituir tractes inhumans o degradants, vulnerant la Carta de Drets Fonamentals de la UE així com les obligacions d'acollida de migrants i sol·licitants d'asil. També suggereix que pot tractar-se de discriminació racial, contrària a la normativa europea contra el racisme.

Podemos Europa planteja tres preguntes a la Comissió:

1. Quines mesures prendrà per garantir la reubicació de les persones afectades.

2. Si considera que l'autoritat local hauria de ser sancionada per conductes discriminatòries.

3. Si preveu prohibir aquest tipus de desallotjaments de persones vulnerables en el seu Pla d'Habitatge