Sala Fènix, Barcelona - Com se supera el dol per la mort d'una persona propera? I un dol per aquelles que segueixen en vida, però han desaparegut del nostre entorn? Això és el que es pregunta la companyia teatral Temple de Vesta, formada pel badaloní Genís Lama i Anna Cerveró, a l'obra «Em protegeixen les estrelles». Les funcions tindran lloc a la Sala Fènix del 3 al 21 de setembre. En descobrim més detalls en aquest petit reportatge enregistrat des del mateix teatre barceloní.

Es tracta d'una proposta reflexiva d'autoficció, perquè parteix d'una experiència que el mateix Lama ha viscut de ben a prop. El suïcidi d'un amic. Per tant, la mort buscada i trobada per una persona jove. Un doble tabú. L'actor, director i dramaturg vol trencar els estigmes socials i parlar-ne obertament. De la mort. Del dol. Del suïcidi. Perquè el que no es verbalitza, no existeix.

El badaloní vol entendre què hi ha més enllà de la fi dels nostres dies. I ho fa amb un principi de la física quàntica, la paradoxa del gat de Schrödinger. Un animal tancat en una capsa que podria estar viu o mort. Hi ha tantes realitats com possibilitats a triar.

No ens permetem l'espai de transitar un dol perquè ens hem de mantenir productives en la societat.

A partir d'aquesta premissa, Lama planteja altres dols existents. El dol a la mateixa mort; el dol en vida, aquell que deixen les persones que de cop desapareixen o bé mai han estat presents; I, és clar, el FOMO (Fear Of Missing Out) tant present avui en dia en l'era de les xarxes socials. La por a perdre aquelles vides que no viurem.

Volem que el missatge sigui transformador. Creure que totes aquestes ferides hi són perquè trobem a faltar alguna cosa que va ser bonica en el seu moment.

Tot i que a primera vista pot semblar un horitzó cru i angoixant, el punt d'esperança el trobem en el títol. I no és només una referència a la cançó de Bola de Drac. L'autor confia que, com en les estrelles, la nostra llum perdurarà molts anys després de la nostra mort.

Encara que pugui angoixar, volem tractar el tabú de la mort...però també busquem un punt de llum, d'aquí el títol. De la mateixa manera que les estrelles moren, però ens arriba la seva llum perquè estem a anys llum, volem que el record per a aquestes persones segueixi present d'alguna manera.