Ens endinsem en la Badalona franquista de la mà de l'historiador Jordi Albaladejo

Ens endinsem en la Badalona franquista de la mà de l'historiador Jordi Albaladejo
Anna García de Albéniz / Xavi Mestre
20/11/2025 - 09:00

Badalona - En el 50è aniversari de la mort de Franciso Franco, descobrim com es va traduir la repressió franquista a la ciutat i com va canviar després de la mort del dictador. A municipis com Badalona, els ciutadans no van poder escollir democràticament el seu alcalde durant 45 anys, del 34 al 79.

El 27 de gener de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, les tropes franquistes entren a Badalona. L'endemà, un comandament militar nomena el primer ajuntament a la ciutat de l'època franquista. Fins l'any 1948 el model municipal funcionava per comissions gestores i després va començar l'anomenada 'democràcia orgànica'. Unes eleccions molt restrictives que es dividien per tercis; el familiar, el sindical i corporatiu. Un sistema vertical dissenyat per garantir el control burocràtic del procés electoral. Els comicis municipals s'organitzaven cada tres anys. En total, des del 39 fins al 79, Badalona va tenir 11 batlles. Jordi Albaladejo, historiador:

Estava molt controlat les persones que hi podien accedir. El nomenament de l'alcalde sempre era des de dalt, per tant, era un model vertical. Això demostra el funcionament a disposició del govern civil i les autoritats d'un mode jeràrquic.

El règim negava la pluralitat, els drets i les llibertats per mantenir un control exhaustiu a la ciutadania. Després de la mort del dictador el novembre del 75, i amb l'inici de la Transició, els ajuntaments experimenten un procés d'obertura i els candidats franquistes van perdent cada cop més pes. Es tracta d'un procés d'esperança, il·lusió, però també de por. I és que a les institucions, les autoritats vinculades al règim seguien presents com ara al sistema judicial, policial, militar o entre el funcionariat. Jordi Albaladejo, historiador:

S'obre una nova etapa. Els darrers ajuntaments democràtics, entre el 75 i el 79, van poder comprovar que cada vegada tenien menys suport social. Els partits polítics van recollint un sentiment d'obertura, tot i que amb molta por, perquè encara continuaven les autoritats del règim.

Amb el primer ajuntament democràtic després de la dictadura l'any 79, encapçalat per Màrius Díaz, del PSUC, es comencen a esborrar els vestigis que el règim havia deixat a Badalona. Per exemple, en el primer ple municipal, el consistori canvia el nomenclàtor franquista de la ciutat i fa retirar elements del règim de la via pública.

Badalona, 2025: Una ciutat sense vestigis aparents de l'època franquista

Avui dia, i mig segle després de la mort del dictador, a Badalona amb prou feines han quedat reminiscències del període franquista. I és que amb el pas del temps, els elements representatius del règim no han perdurat als carrers i places. Tot seguit fem una mirada al passat per imaginar com era el municipi sota la dictadura de Francisco Franco.

La plaça de la Plana es va convertir en la «plaza de los Caídos», dedicada als combatents nacionals abatuts durant la Guerra Civil. De fet, l'any 1954 s'hi va instal·lar un monòlit al seu record. Un monument que va patir un atemptat el 74 que li va causar danys estructurals. L'any 79 el primer govern democràtic després de la dictadura el va fer retirar de la via pública.

WhatsApp Image 2025-11-18 at 17.49.13
Foto: Porjecte de la plaça a los Caídos / Jordi Albaladejo

L'actual centre d'estudis Xaloc, l'antic Joan Maragall, on s'imparteixen cicles formatius de grau mitjà i superior, va esdevenir el Patronato de Protección a la Mujer, de la mà de la congregació de les Adoratrius. Un internat adreçat a noies d'entre 16 i 25 anys que es consideraven en risc moral perquè no encaixaven en el perfil de dona tradicional que promocionava el franquisme.

WhatsApp Image 2025-11-19 at 21.52.18
WhatsApp Image 2025-11-19 at 21.52.19

L'edifici que acull l'Escola de Música Moderna de Badalona, al barri de Dalt la Vila, eren les dependències de la OJE, la Organización Juvenil Española, que estava emmarcada a la Secretaría General del Movimiento.

emmb

La Organización Sindical Española, l'única central sindical que va existir al país fins al 1977, es trobava en un immoble ja avui desaparegut entre Via Augusta i la plaça Pompeu Fabra, a tocar del Bingo. I ben a prop, al carrer de Santa Eulàlia, hi havia les dependències on es va traslladar l'alcalde republicà Frederic Xifré dies abans del seu afusellament.