Centre, Badalona - Augmenta el nombre de joves a Badalona que viuen al carrer o ho fan en un infrahabitatge. Ho diu la Taula Sense Llar, formada per set entitats i els serveis socials de l'Ajuntament, que avui ha organitzat, a peu de carrer, a la plaça de Pompeu Fabra, una acció per visibilitzar aquest extrem de la pobresa. Avui, 23 de novembre, es commemora el Dia Mundial de les Persones sense Llar.

Contra l'estigma, perquè dormir al carrer ningú ho vol i perquè tenir un sostre no és sempre sinònim de tenir una llar. La Taula sense Llar ha plantejat aquestes reflexions a partir de les històries de gent que sap què és dormir al ras. Com el Marco Antonio, que va dormir més de quatre mesos enfront dels hipermercats Hipercor, a Barcelona. 'Els amics em van tancar les portes, se'm van acabar els diners i vaig començar a viure al carrer. El pitjor és passar gana', explica. Diu que, ara, ha trobat una família a Can Banús, la llar residència de la Fundació Acollida i Esperança, on dorm.

'Mai hauria dit que em passaria'

La malaltia mental acompanya moltes de les persones que viuen al carrer, també les addiccions. I, amb tot plegat, l'estigma. De fet, dormir al carrer ho és en si mateix i això genera molta incomprensió. Jordi Ferreres fa més d'un any que dorm a Badalona sense un sostre: 'Mai hauria dit que em passaria, amb estudis mitjans i superiors, estar vivint al carrer'. I demana a la gent que 'la propera vegada que vegi algú dormint al carrer pensi que pot ser bona o dolenta, però oblidem-nos d'aquests estigmes, d'aquestes etiquetes perquè, sino, no ho podrem entendre ni resoldre'. Explica que la por l'acompanya a les nits, i d'ella el protegeix el seu gos de qui no es vol separar encara que això li suposi renunciar a alguns serveis que li ofereixen algunes entitats, perquè no s'accepten l'entrada de mascotes. Es recolza en el suport que li dona l'entitat Asaupam, que actúa a Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

Més joves que dormen al ras o en infrahabitatge

La Taula Sense Llar ha detectat un augment de joves, majors d'edat, que incrementen la xifra de persones que no tenen un sostre o un sostre digne sota el qual dormir. Josep Maria Lluch, director de la Fundació Acollida i Esperança, explica que, aquests joves tenen més de divuit anys i que 'alguns són migrants que havien estat tutelats, que van deixar d'estar-ho i que no han aconseguit trobar habitatge i feina; o nouvinguts que havien arribat amb més de divuit anys i que no han pogut estar en centres d'acollida (CRAE) i han hagut d'anar al carrer'.

L'últim recompte que la Taula sense llar va fer a la ciutat, la passada primavera, xifra en 90 les persones que dormen al carrer. A aquestes s'han de sumar 135 més allotjades en centres de pernoctació, serveis i pisos d'entitats, i pensions a la ciutat.