Badalona - El 2023 va ser l'any en què més sol·licituds d'asil es van registrar a Catalunya, amb 14.775 peticions. La xifra de refugiats ha augmentat de forma gradual en els últims anys, no només al territori català sinó arreu del món. Tot i això, accedir al procediment d'asil continua sent un camí ple d'obstacles. Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra avui, repassem algunes de les dades més destacades de la situació actual d'asil.

A l'estat espanyol, l'any passat només es va concedir protecció internacional al 12% de les sol·licituds d'asil que es van resoldre, segons la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR). Precisament, des de l'entitat denuncien les dificultats per accedir al procediment d'asil. L'única manera d'obtenir una cita per poder formalitzar la sol·licitud, segons denuncien, és trucar a un telèfon de la Policia Nacional que està col·lapsat. La mitjana de temps d'espera és, actualment, d'entre 6 i 9 mesos. Una altra de les dificultats amb què es troben les persones refugiades a Catalunya és empadronar-se. Maya Biletz Truvina, nascuda a Ucraïna que es va instal·lar a Catalunya ja fa 24 anys, explica que l'empadronament és clau i urgent en el cas que els refugiats tinguin problemes de salut. Per això considera un problema els dos mesos d'espera mínima per demanar el padró que hi ha a l'Ajuntament de Badalona.

El Yevhen Ponizovskiy i la Viktoria Ponizovska són dos refugiats ucraïnesos que van fugir del seu país arran de la invasió russa el 2022. Després de viure durant cinc mesos a València, a casa d'una família de voluntaris que els va acollir, es van mudar a Badalona. Tot i no haver obtingut el dret d'asil, sí que se'ls ha concedit protecció temporal, tal com va acordar la Unió Europea arran de la guerra. També han pogut tramitar el NIE i empadronar-se a la ciutat, encara que admeten que van tenir problemes per aconseguir cita. Es troben, doncs, entre les 2.587 persones amb nacionalitat ucraïnesa empadronades a Badalona. L'any passat, 274 ucraïnesos s'hi van empadronar, en comparació amb els 473 que ho van fer el 2022.

La Comissió Catalana d'Acció pel Refugi denuncia que el pacte migratori aprovat pel Parlament Europeu a l'abril «agreuja la vulneració dels drets humans de les persones refugiades». L'entitat lamenta que s'hagi aprofundit en postures conservadores que aposten per reforçar les fronteres i criminalitzar la migració, prioritzant el retorn d'aquestes persones a altres països. Així, la Comissió demana que s'estableixin vies legals i segures per migrar i que es faciliti l'accés al dret d'asil.