Barcelona - 'No hi ha fills innocents' és la darrera proposta teatral d'Oriol Genís. L'actor badaloní recull idees de Pier Paolo Pasolini, escriptor i director de cinema, assagista, poeta i activista polític, italià polifacètic i controvertit, per dur-les a l'escenari. Ho fa amb la música de Pau de Nut al violoncel i sota la direcció de Mia Parcerisa. La traducció del text és de Joan Casas.

Gennariello és un personatge imaginari, un jove, que Pier Paolo Pasolini va crear per adreçar-li unes cartes l'any 1975. Un tractat pedagògic inclòs en el llibre Cartes Luteranes. Inacabat, perquè el van assassinar, i on planteja que la societat italiana està tan malmesa com ho estava l'any 1945, fi de la Segona Guerra Mundial. Pasolini parla d'una nova forma de poder, el consumisme, i alerta del seu perill anestèsic. Aquelles paraules inspiren 'No hi ha fills innocents', que Oriol Genís duu a l'escenari, a tall de llegat per a les generacions que venen, com va fer Pasolini.

A 'No hi ha fills innocents' el text i la música, la música i el text ballen plegats, en una proposta, diuen els seus creadors, ritual i moderna, estilitzada i estripada, reivindicativa però no demagògica, essencial i complexa. Religió, sexe, joventut, comunisme, família, societat de consum, feixisme. Els temes que obsessionaven el pensador italià amaneixen la proposta de la Sala Atrium. Explica la companyia que la peça celebra la contradicció i la incomoditat de Pasolini. I que conviden el públic, on els agradaria que hi hagués molts joves, a una festa bella, tristament divertida, i transcendentalment mundana.

On no hi ha distància, gairebé, és entre espectadors i escenari de la Sala Atrium de Barcelona, un espai intimíssim on 'No hi ha fills innocents' hi és fins al 2 de juny.