Badalona - L'estudi genètic de Maria Branyas, la que fins fa uns mesos era la dona més gran del món, podria obrir les portes a la creació de fàrmacs o superaliments que afavorissin la longevitat. L'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han tancat la investigació preliminar que ha determinat que Branyas tenia una microbiòtica pròpia d'un infant.

Les conclusions reforcen la idea que envelliment i malaltia no sempre han d'anar associats

L'estudi tenia com a objectiu esbrinar les claus que van permetre a la dona viure fins als 117 anys i amb un bon estat de salut amb la intenció d'explicar els mecanismes de l'envelliment. Al llarg de la seva vida, la Maria va patir malalties pròpies de la vellesa, com són l'artrosi o pèrdua de visió, però en cap cas patologies neurodegeneratives, cardiovasculars o càncer. L'estudi preliminar conclou que no hi havia una única variant que facilités el seu envelliment saludable. Branyas tenia uns gens que es regulaven com els d'una persona més jove, i a més una microbiota pròpia d'un infant. Segons l'Eloy Santos, autor principal de l'estudi del grup d'Epigenètica de l'institut de Recerca Josep Carreras, es 'podria treballar perquè els nostres gens estiguessin regulats de forma semblant'. 'Això es pot fer a través de l'epigenètica, que és el mediador etnre els nostres hàbits i els nostres gens' explica Santos 'o bé amb tots aquells paràmetres que són cambiables del nostre estil de vida'.

Portar una dieta mediterrània, dormir bé, practicar exercici o socialitzar-se estarien vinculats amb la bona epigenètica de la investigada. Ara, amb les conclusions de l'estudi preliminars publicades, la investigació continua tot i la mort de Branyas. La intenció és desenvolupar fàrmacs que ajudin a millorar el procés d'envelliment. 'Podriem pensar en suplements alimenticis que ajudessin la població a tenir la microbiota d'aquesta dona' explica l'investigador, que alerta que primer 'hauríem de fer estudis que comprovessin si aquestes claus eren determinats perquè visqués tan bé i durant tants anys'.

Els investigadors també destaquen un altre aspecte de la investigació. Afirmen que reforça la idea que envelliment i malaltia no sempre han d'anar associats.