De Gaza a Badalona, una nena de 9 anys es recupera, a Can Ruti, d'un bombardeig
Paula Montes I Mar Martínez
05/08/2025 - 17:22
Can Ruti, Badalona - Sis menors palestins van arribar a Catalunya dijous i han rebut atenció a diferents hospitals catalans, entre ells el Germans Trias i Pujol. L'hospital badaloní ha acollit la Miyar, una nena de 9 anys que ha arribat des de Gaza amb la seva família. Una bomba va matar fa un any tres dels seus germans, la seva mare i l'àvia. Ha vingut a Badalona amb l'única germana que li queda el pare i la parella d'aquest.
La Miyar i el seu pare a l'Hospital Germans Trias. Foto: Badalona Comunicació
El 6 de setembre de 2024 tot va canviar per la família quan l'exèrcit Israelià va bombardejar el domicili on es trobaven 5 dels 7 membres de la casa. La nena palestina presenta algunes ferides físiques i psicològiques que encara avaluen els metges i psicòlegs de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Ferides que, tot i el patiment, no han pogut esborrar el somriure i les ganes de viure de la Miyar i la seva germana Alaa, les dues supervivents del bombardeig. El seu pare Mahdi, es va poder salvar perquè en aquell moment es trobava fora del domicili, i segons assegura, després d'allò no quedava res, tot era pols.
Quan vaig tornar el barri estava destrossat i quan vaig veure a la meva dona, estava molt greu i estava amb el nostre fill de 6 mesos
El seu fill de 13 anys, qui va quedar molt ferit després del bombardeig, va ingressar a l'UCI de l'hospital on després no va poder sobreviure. Abans d'això va ser quan el Mahdi va fer el contacte amb l'OMS per poder portar al nen i la seva filla Miyar cap a Espanya. El pare explica que, tot i estar molt agraït amb l'acollida que han rebut, una part seva també està molt trista, ja que el somni del seu fill, molt bon futbolista, era ser jugador del Barça i no s'ha pogut complir.
El somni no s'ha complert perquè Israel no ens ha deixat. Aquí només hem vingut amb la roba que portem, no ens han deixat res
La família després d'haver viscut durant dos anys en el dia a dia en què els bombardejos, els ferits i els cossos sense vida eren la rutina, es troben al Germans Trias i Pujol. A partir d'ara, la Miyar i els seus familiars són atesos pels professionals de l'hospital i els serveis psicosocials encarregats de l'acollida de refugiats. Ara el silenci i la tranquil·litat és la seva rutina tot i que al seu cap segueixi el so de totes les bombes que diàriament cauen a Palestina.
