Badalona - El Grup de Recerca d'Endocrinologia i Obesitat de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona ha fet un pas rellevant pel que fa a la recerca i l'assistència de l'acromegàlia. Concretament, han liderat el primer estudi al món que prova que les teràpies personalitzades són més eficaces que els fàrmacs clàssics indicats per a l'abordatge d'aquesta malaltia hormonal rara.

L'acromegàlia és una malaltia minoritària que provoca un excés d'hormones del creixement, produïda per un tumor generalment benigne. Un dels reptes de la malaltia és accelerar el seu diagnòstic i el tractament, ja que se sol detectar amb uns deu anys de retard, quan ja s'han fet evident els canvis esquelètics i facials més vistosos o quan ja apareixen altres problemes de salut, com ara afecció cardíaca o lesions articulars.

La troballa del grup de l'IGTP és el resultat d'un estudi clínic a escala estatal que, per primera vegada al món, ha demostrat que hi ha biomarcadors útils per predir l'efectivitat dels fàrmacs que s'indiquen per al control d'aquesta malaltia. Gràcies als biomarcadors, ara es poden seleccionar teràpies personalitzades que augmenten l'efectivitat fins al 80%, i de manera més ràpida que amb el tractament clàssic.

El doctor Manel Puig, líder del grup i amb una experiència de 12 anys en recerca de l'acromegàlia, assegura que «mai fins ara s'havia fet un estudi prospectiu» d'aquesta mena, i afirma que s'ha demostrat que «la medicina de precisió per tractar l'acromegàlia és possible». Això suposa un canvi de paradigma en el tractament, perquè, segons Puig, «és clau no perdre temps en tractar» l'acromegàlia. «Fins ara, els pacients podien passar mesos provant fàrmacs que, en el millor dels casos, només són útils per a la meitat dels malalts». Un procés que pot allargar-se anys. Ara, en canvi, Puig afirma que «si l'encertem, en mig any el pacient té controlada la malaltia».

Com a malaltia considerada com a rara, l'acromegàlia és molt poc freqüent: afecta unes 70 persones per milió d'habitants al món i cada any es diagnostiquen entre 6 i 9 casos nous per cada milió d'habitants. De fet, a l'Hospital Germans Trias no se solen veure més de 6 casos nous a l'any. Pot afectar qualsevol persona i se sol diagnosticar a partir dels quaranta anys, però també poden haver-hi casos en la infància que, si no es diagnostiquen a temps, ocasionen gigantisme. A més d'aquestes deformacions facials i esquelètiques, que acaben sent molt manifestes, l'excés d'hormona de creixement produeix alteracions greus en altres parts del cos: augment de la mida del cor que pot condicionar insuficiència cardíaca, tendència a la diabetis, apnea de la son i un increment de desenvolupament de diversos tumors, especialment, de càncer de còlon. El seu tractament té com a objectiu normalitzar els nivells hormonals, eliminar el tumor i tractar les complicacions associades, cosa que es pot aconseguir amb cirurgia o amb fàrmacs.