Badalona - Llegir contribueix a la longevitat. En concret, segons un estudi liderat per la Universitat de Michigan, les persones que llegeixen ficció poden arribar a viure un 20% més que les que no ho fan. Ara, els investigadors de l'Institut Guttmann de Badalona han recollit aquesta i altres recerques sobre l'impacte de la lectura en el cervell per analitzar-ne els beneficis.

Llegir novel·les de ficció estimula diverses àrees del cervell, com les relacionades amb la memòria, l'atenció i el llenguatge. Fins i tot millora les habilitats socials perquè es genera empatia amb el personatge i els seus pensaments. Els beneficis es redueixen en els lectors de diaris i revistes, que activen menys regions cerebrals. 'La ficció et fa entrar en la ment del personatge i activa la memòria en haver d'estar atent al contingut i recordar què ha passat abans', explica la neuropsicòloga Alba Roca, investigadora del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) de l'Institut Guttmann. Per això, amb una novel·la 's'activen moltes més regions que no pas amb un diari', destaca, ja que tot i que 'llegeixes i ho processes, no fas treballar tant el cervell'.

L'explicació és que la lectura, com també altres activitats cognitives com fer música o pintar, afavoreix la connexió entre neurones i, fins i tot, que se'n creïn de noves. És una qüestió, segons apunten els investigadors, de plasticitat i resiliència. Aquestes capacitats del cervell ajuden a posposar malalties neurodegeneratives, com l'alzheimer: 'Llegir ajuda el cervell a eliminar les proteïnes més dolentes de l'alzheimer', exposa Roca, de manera que contribueix a 'posposar la malaltia'. En una fase més avançada de la malaltia, 'quan ja tens moltes d'aquestes proteïnes, el cervell necessita que es compensi', detalla la investigadora. És a dir, la malaltia continua present dins del cervell, però és capaç de contrarestar-ne el seu impacte.

Tot i que la lectura és beneficiosa sobretot durant la infància i l'adolescència, ja que és l'època en què madura el cervell, els investigadors assenyalen que mai no és tard per començar. De fet, les persones il·literades que aprenen a llegir en l'edat adulta pateixen canvis estructurals en el cervell. L'important, subratllen, és aconseguir crear l'hàbit de llegir.